El passat dijous es va aprovar al Ple de l’Ajuntament una moció presentada per mi mateix en nom de l’equip de govern per a donar suport a la inclusió del Cap i Casal dins del Parc Natural del Túria. Ara mateix València està exclosa d’este parc natural, que comença just quan acaba el nostre Parc de Capçalera. De València és la majoria de persones usuàries del parc del Túria, només cal anar caminant o en bicicleta qualsevol cap de setmana per comprovar-ho. I per això València va ser convidada a constituir juntament amb altres municipis que sí són part del parc natural l’Associació de Municipis del Parc Natural del Túria. Perquè València, no ho oblidem, és la Capital del Túria. La proposta aprovada pels grups Compromís, socialista i València en comú no va tindre el suport dels grups de l’oposició (grups popular i Ciutadans). És una llàstima que de nou la dreta se situe contra la protecció d’espais naturals. Només cal anar a l’hemeroteca per comprovar que, almenys per estes latituds, sempre ha sigut així. Sempre se situen en estos temes en el costat equivocat de la història. Al cap d’uns anys, es voldran apropiar de les conquestes ambientalistes, però al principi sempre els costa. Què hi farem.

València està davant una oportunitat històrica. Pràcticament el 40% del nostre terme municipal és parc natural, el de l’Albufera. I ara tenim l’oportunitat de tindre dins del nostre terme un altre parc natural: el del Túria. Esdevindríem així un cas únic en el context europeu: una ciutat gran i envoltada d’una àrea metropolitana extensament poblada amb dos parcs naturals. Què més es pot demanar? Alguns es preguntaran de què servix tindre dos parcs naturals si això després no es substancia en una millora del paisatge. I tenen raó, tindre per tindre no servix per a res. Este és només el primer pas. Les zones que es proposen per a que entren dins del Parc Natural són tres: el nou llit del Túria, gran part de l’Horta de Campanar i un tram de l’antic llit del Túria al nord del Parc de Capçalera.

Ja hem parlat a articles anteriors de les enormes possibilitats del nou llit del Túria. Als anys 60 quan es va fer el Pla Sud ningú no pensava en temes ambientals. Es volien evitar inundacions com la del 57 i prou. S’arrasaren nuclis urbans i hortes productives. Tot pel progrés. Molt bé. Sense entrar a debatre en eixa solució que poc ens pot aportar en 2018, sí paga la pena reflexionar sobre si l’espai creat, el nou llit, pot tindre altres usos que una simple canonada a l’aire lliure. I com a mínim es pot crear una infraestructura verda amb un mínim curs d’aigua i vegetació pròpia de ribera, per a que el riu Túria torne a desembocar a la mar i connectar-lo d’esta manera amb el Parc Natural de l’Albufera.

Podem fer de la nostra Ciutat un model de sostenibilitat i de desenvolupament econòmic lligat a la Natura. València està davant una oportunitat que no pot deixar perdre. No la desaprofitem.