Desclassificació a Benimaclet: Tot és ara i ací

Aquesta ferramenta viable es presenta des de l'honestedat i des de la realitat. Per a portar-la a terme s'han de complir diversos supòsits per a evitar que amb l'aplicació es produïsquen majors problemes que els que es volen previndre. Des de Cuidem Benimaclet es planteja per a limitar l'expectativa que té Metrovacesa, S.A., de construir 1.345 habitatges -major nombre d'habitatges que a l'anterior projecte de Urbem, S.A., al 2003-.

Amb tot, la desclassificació aplicada i amb un sòl no urbanitzable es permetria construir dotacions i equipaments, així com establir i harmonitzar zones verdes arreu dels terrenys afectes al PAI de Benimaclet.

Supòsit primer per evitar indemnitzacions inabastables: la no patrimonialització del sòl a Benimaclet per cap propietari o agent urbanitzador. Aquest supòsit es compleix a la perfecció ja que ni l'anterior urbanitzador (Urbem, S.A.) ha patrimonialitzat ni les expectatives que té Metrovacesa S.A. patrimonialitzen. I què és patrimonialitzar? Fer seus els terrenys amb actuacions diverses sobre el terreny i execució en algun grau de l'obra. Els drets adquirits de manera artificial en matèria urbanística si no s'han exercit, no comporta cap dany si es desclassifica, i si no hi ha dany la indemnització es redueix a zero o al mínim.

Supòsit segon per declarar l'interès general de la desclassificació: per una banda, la possibilitat de construir dotacions i equipar el barri amb serveis dins dels terrenys desclassificats. I per altra banda, la qualitat de Benimaclet que es troba paret amb paret amb l'Horta protegida (Unitat de Paisatge nº9 del PATH) al màxim nivell possible -Horta de Vera i Alboraia-, el que indica que una desclassificació que connecte terrenys verds -infraestructura verda- amb una zona d'alt valor paisatgístic i ambiental es idoni per afavorir les tendències europees i valencianes en matèria de sostenibilitat, zones de transició, qualitat de vida i canvi climàtic. Com a exemple, el cas de Dénia afavoria terrenys protegits forestals, que no agraris, com sí és el cas de Benimaclet.

Supòsit tercer per justificar la desclassificació: els terrenys tenen un caràcter preeminentment agrícola, és a dir, es troben en la mateixa situació inicial que l'any de l'aprovació del PGOU 1988 que plantejava ja el S.U.P. T-4 de Benimaclet. Amb aquesta eina legal es defensa la tan necessària autonomia local, i és que el ius variandi del qual és valedor l'Ajuntament de València permet articular canvis en el planejament urbanístic sempre i quan responga a l'interès general i aquest dret al canvi és patent en aquesta franja urbana. El ius variandi no es pot enaltir en matèria d'educació, ja que si tanques quatre col·legis municipals estàs retallant serveis adquirits públics i bàsics, però la matèria urbanística és una política invasiva, lesiva i que afecta de manera notòria a la ciutadania.

Des de l'honestedat i la realitat: plantejar que aquesta eina ha d'observar i quantificar els drets adquirits en la construcció del Bulevard Nord. Remarcar que es tracta de voluntat política ja que l'eina és legal, s'ha aplicat recentment i amb èxit, en defensa de la qualitat de vida i tenim en compte l'enfrontament que els municipis van a tindre amb el canvi climàtic ad portes.

Què té més valor, els ingressos amb llicències de demolició i edificació o una infraestructura verda de vora vint-i-set hectàrees? Què comporta l'IBI de 1.345 habitatges davant el desafiament del canvi climàtic? Què suposa renderitzar Benimaclet quasi-amazònic si destrueixes patrimoni històric en forma de sèquies de Mestalla i alqueries amb alt valor històric? Quin valor té fer polítiques per a les persones i no per a la major promotora de l'Estat?...

Recordem «El Saler per al poble, ara!» i «El llit del Túria és nostre i el volem verd».