Els valencians, com a mediterranis que som, tot allò tradicional ens arriba d'Orient, també els Reis que anit o avui han omplit de regals les cases i han deixat el dolç més dolç d'aquestes festes, la casca. Tot i la publicitat insistent que impulsa la gent a menjar el roscó com a dolç familiar del dia de Reis, molts valencians recordem que, de xiquets, els reis no ens duien cap rosca ni roscó, sinó la casca, un altre dolç, aquest sí tingut en el record infantil com el tancament de les festes de Nadal. ¿Era així a totes les cases valencianes? ¿De nord a sud? No ho tinc clar, però sí que ho era, i ho segueix essent, a bona part de les Comarques Centrals, com a mínim. Estaria molt rebé, per cert, que s'anara escampant, com en altres llocs fan amb el roscó o el tortell. Va ser fa uns anys que des d'aquestes comarques la gent prengué consciència de l'originalitat, també de les bondats reals i reials, feliçment evocadores, d'aquest regal llaminer. I en reclamaren, amb un punt de nostàlgia, el tast antic de la casca: perquè així evocaven els temps infantils i en transmetien cap al futur la tradició, ja a punt de perdre's. Això ha passat a la Safor, on se n'ha fet i se'n fa una creativa promoció. Una promoció eficaç, amb l'ajuda dels més prestigiosos pastissers locals, volent i sabent donar el sentit festiu que tenia i té la casca. Perquè la casca, molt més que un pastís reial, era, és, i ha de ser un màgic tresor encapsat, com una rica fantasia colorista vinguda d'Orient, perquè era d'Orient d'on venien ses majestats coronades amb camells voladors entre els estels, carregats d'il·lusions que per una nit es feien realitats, i també de bons desitjos per a l'any acabat d'estrenar.
La casca se sol presentar en una capsa encofrada, com un tresor, amb la forma d'una serp enrotllada. El motiu és una reminiscència del símbol que tenia la serp en la mitologia antiga: la qual simbolitzava el riu, que a la vegada significa la vida. En uns casos eren els iaios o els padrins, que portaven la casca als néts o els fillols. En uns altres, la casca la deixaven els mateixos reis, que eren rics, savis i màgics, agraïts del tracte que havien rebut a la casa. En qualsevol cas significava un present feliç, la metàfora contenta d'una vida millor.
