La meua Maru diu que en totes les cases hauria d'haver una criatura: lleven les penes i et fan plantejar què és de veritat important. Al Nadal i sobretot pels Reis, més encara. Es nota molt si en una casa hi ha o no de menudalla: pel soroll de les rialles i per la il·lusió amb què van o venen carregats d'esperances o de joguets... o de carbó. Si és que algú no s'ha portat bé o, almenys així era com anava la història.
Glòria Olivares en Tractes amb el diable relata el descrèdit de la llegenda: «Els alçava la mà dient que escriuria una carta demanant que en compte de joguets els regalaren carbó, de tan mal com es portaven. Ni cas, ells replicaven que els Reis no existien, que eren els pares. Com havia canviat el món!» Els meus pares ja ens malcriaven canviant el carbó de veritat per un succedani fet amb sucre, que no tenia bon sabor però tampoc servia per a reptar-nos per les malifetes comeses durant l'any.
L'inici de l'any o el canvi d'estació són moments propicis per a fer balanç, per a desfer-nos del llast, per a mamprendre objectius nous o per a replantejar-nos els vells. Als habituals de fer vida més sana, menjar millor, fer més exercici i passar més temps amb la gent que m'estime vull afegir també el dret a donar carbó. El dret a mostrar públicament el rebuig a accions intolerables.
La transigència amb els defectes que tots tenim no pot ser emprada amb la mateixa generositat amb els vicis d'alguns pocs que destrossen la convivència de molts. Em negue a pensar que tots som iguals, que tots els polítics, els jutges, els hòmens, les dones... actuem de la mateixa manera en bloc, com si fora un designi escrit en els nostres gens. Precisament és el discurs de la totalitat el que beneficia els violents, perquè l'individu es dissol i ja no té culpa de res del que fa, perquè en realitat tots som capaços de fer de tot. I si és cert que una part de nosaltres està amagada i ens sorprenem amb actuacions heroiques o repugnants en moments de crisi, el ben cert és que la majoria de les accions criminals les fan estant-ne plenament conscients.
Quan un jutge dicta una sentència vergonyosa, quan un home assalta una dona és ell qui viola o mata. No són tots els hòmens iguals, però tots els hòmens haurien de repudiar-ho per igual.
