Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Dada: surrealisme realista

Hivern, temps per a fer el procés més intern. Això crec. Entre refredats perennes rodejant-me, i dilluns tristos apropant-se. Segur que la setmana vinent esdevindrà a la xarxa el recordatori del dilluns més temut de l'any: el tercer del primer mes. Blue Monday, dilluns de baixó màxim basat en fórmules pseudo-científiques que consideren factors determinants el clima i la distància amb les festes nadalenques.

Sincerament, no crec que la veracitat del dia blau vaja més lluny que la que poden aportar uns interessos que van davall d'una estratègia probablement publicitària, però en part és de veres que, a hores d'ara, és més fàcil sentir-se una miqueta de cap a caiguda en general, particularment prou desganat, o almenys un poc enfocat a la introspecció. Eixa impressió tinc, quan m'observe i quan escolte comentaris. Ens gelem com un rave, o com un poll, i l'energia vital baixa pulsacions, en conseqüència. Veges a vore si la cansalà és de pollastre! «Ací et pica, ací et cou i ací t'esclafe l'ou». La foto d'un senzill ou en fons blanc, ha fet dies enrere rècord històric en Instagram rebent vora trenta mil milions de «m'agrada», llevant-li el tron a Kylie Jenner, que és el que el compte que ha publicat la instantània- creat amb tot el lleu només per assolir eixe objectiu- pretenia.

Jimmy Fallon i Ellen DeGeneres contribuiren a que es viralitzara. Com la malenconia, que també s'ha estés amplament amb el repte dels deu anys enrere. Grapats de gent han pujat fotos comparatives d'ells mateixos en 2009 i ara. A banda de l'entreteniment, els memes, els somriures i les reflexions que rememorar ha generat en participants i espectadors, és curiós com interioritzem sense remugar les propostes del món digital. Sempre que s'escampen este tipus de virus, aparentment tan inofensius però que remouen tant, em pregunte qui o què és el responsable. Sabem que les etiquetes, els hashtags, els coixinets, servixen a empreses, entitats i institucions diverses per a recollir, organitzar i mesurar dades que interessen a les corporacions.

Fotos, detalls, informació que compartim i posem alegrement en terceres mans. A algunes pàgines s'apunta a que el 10yearschallenge podria estar servint a la intel·ligència artificial, al millorament de l'algoritme del reconeixement facial... per a la seguretat. I la privacitat? El debat s'obri, i sembla abocar-nos a una situació en la qual ambdós opcions són incompatibles. Em fa por que fem de la inconsciència un art, socialitzant-nos, en l'afany de sentir-nos inclosos, connectats. Estem pintant un ego gegant que no sap per on va, vinga el selfie.

Compartir el artículo

stats