Fart de desficacis informatius que m'atrapen idiotament el temps, he decidit que el millor que puc oferir-vos, benvolguts lectors, és la recomanació d'una bona lectura que vos siga alhora sàvia, útil, bella i entretinguda. I m'he decidit per recomanar-vos un llibre amé, deliciosament ben escrit i que vos resultarà tan curiós com instructiu. Un llibre que vos estimularà a descobrir realitats que resulten invisibles, quan no solament són mirables, sinó admirables.
M'estic referint a Històries naturals (Pòrtic) de Martí Domínguez, il·lustrat amb dibuixos de Perico Pastor. Un recull de relats breus on les plantes, els ocells, els peixos i altres flors o faunes, són els protagonistes, al costat de noms il·lustres de les ciències, les arts i altres històries. Un llibre divertit i seriós que m'ha fet recordar un classic que vaig llegir fa molts anys: La meua família i altres animals, de Gerald Durrell. Dic això com un elogi a les històries naturals del biòleg i novel·lista Martí Domínguez. Unes històries que no per il·lustrades i erudites m'han deixat de resultar entranyables i al mateix temps fantàstiques.
En aquest llibre, l'autor recull una col·lecció de proses que publicà fa anys a la revista El Temps, i que aleshores ja em fascinaren en la seua simpàtica senzillesa. Per això ara estic encantat de tindre-les recollides en un àlbum que puc fullejar a caprici. Amb aquest llibre, doncs, em passa com amb alguns del sempre recordat Joan Pellicer qui sabia convertir el paisatge d'aquesta seua Diània en una biblioteca de poètics records i de saludables meravelles. Martí Domínguez, com Joan Pellicer, no es limita a dir-nos els coneixements que té sobre l'entorn, sinó que ens fa gaudir del paisatge, tot regalant nous sentits i gràcies al que ens fa veure.
La lectura d'aquest llibre m'ha fet pensar que el meu paisatge particular, el que m'acompanya cada dia, el que veig i sent canviar segons les estacions i els cataclismes, no és només un paisatge de paraules i de records, com he dit sovint, sinó un paisatge d'històries i de fantasies. Vull dir que les plantes, els ocells, els rèptils i la multitud d'éssers vius que habiten aquests paratges tenen uns vides que mereixen ser contades i il·lustrades. Això és el que han fet, naturalment, aquests dos artistes: mostrar-nos que un bon llibre és com eixir de passeig per la natura treballada o la silvestre, per les riberes, les marjals o les muntanyes. És a dir, tota una gràcia a tocar.
