La del títol fou una frase mítica dels temps daurats de la taronja, quan la paraula donada era sagrada. Anys de la meua infantesa en què el llaurador pactava amb el comprador el preu de l'arrova i segellava l'acord amb una encaixada de mans i un «teues són!» que valia tant com un document notarial. Però els temps han canviat, tant o més que quan ho cantava Bob Dylan. La paraula donada ha perdut presumpció de veracitat, el preu de la taronja està per terra i el pobre llaurador —pleonasme deliberat— està més cremat que la brosta del taronger l'any de la gelà. Al pas que anem, d'ací poc només ens dedicarem al conreu de la taronja els jubilats i romàntics d'uns temps que, com les oronelles de 600 pessetes l'arrova (fa 30 anys!), no tornaran.
Que la Unió Europea no frene la importació citrícola de Sud-àfrica i altres països és un poal d'aigua freda; però cal no despatxar la qüestió amb un simple pujar de celles. Dóna ràbia, molta ràbia, que aquells que votaren a favor de l'acord amb Sudàfrica vinguen a demanar-nos el vot d'ací quatre dies. Els valencians haurem de tindre'ls ben presents. La ignomínia té noms: del PP, Pilar del Castillo, Luis de Grandes, Carlos Iturgaiz... I del PSOE, José Blanco, Ramón Jáuregui, Elena Valenciano... Sindicats i gent de tota mena i pelatge hem de recordar-ho en les nostres crítiques. Si hi ha una acció concertada per recomanar a la ciutadania que no vote PP ni PSOE si els inclouen a les llistes, estic en ella. Des d'ara mateix i en primera fila.
En poques dècades hem passat de «teues són!» a no voler-ne a cap preu, o pagar-te una misèria seguint la llei del més fort segons la qual el sabut viu del tonto i el tonto del seu treball. La cosa està tan mal que per moltes ganes que tinga Murphy d'actuar és impossible empitjorar. L'activitat tarongera evoca la maledicció que pesa sobre la majoria d'empreses familiars, que no sobreviuen a la tercera generació: la primera crea l'explotació, la segona viu d'ella i amb la tercera desapareix. En eixa estem.
