A uns mesos vaig anar a l'oftalmòleg a fer-me unes proves visuals. Notava que la meua visió de la realitat s'estava emboirant, o fent-se tèrbola. Fes-t'ho mirar, em van dir. I així ho vaig fer.
Diagnòstic: «Degeneració macular associada a l'edat».
D'aleshores ençà, la paraula «degeneració» em té obsedit, i l'aplique a molt del que sent, del que escolte i del que veig, tant si va de mals personals, civils o polítics.
Degeneració: les maldats i maldiences que es conten a les televisions, a les ràdios, a les xarxes internèutiques.
Degeneració: el que passa amb els maltractes a la classe treballadora.
Degeneració: la violència en «manada» que uns salvatges practiquen contra les dones, contra les criatures, contra els dèbils, contra els diferents.
Degeneració: la corrupció de les oligarquies locals i de les planetàries.
Degeneració: la dels poderosos jerarques des de les trones, els altaveus i les pantalles.
Degeneració: la que pateixen les metròpolis d'arreu del món.
Degeneració: la dels mars oceànics que van morint lentament.
Degeneració: la dels que estan convertint les persones en bèsties maquinals que esclavitzen els que encara se senten humans.
Degeneració: perquè estem perdent el sentit de la bellesa en tots els sentits.
Degeneració: per culpa de l'avarícia depredadora de la indústria.
Degeneració: la por a la llibertat.
Degeneració: la del canvi climàtic que encara hi ha qui s'atreveix a negar...
¿Què està passant humanament, socialment, civilment, planetariament, ecològicament? ¿Què li està passant al món? ¿Hem entrat en un temps de degeneració global en tots els aspectes?
Pensant amb llum borrosa, he arribat a dir-me que potser no és una obsessió pel mal degeneratiu que se m'ha diagnosticat. Que qualsevol persona s'adona, per boirosa que tinga la vista o engrisat el seny, que l'ecosistema vital pateix una degeneració que altera la percepció del que fins fa poc s'anomenava «realitat».
Aquesta degeneració ens afecta d'una manera o d'una altra a tots.
A mi, m'ha atacat l'ull esquerre; a uns altres, la part dreta del cervell, o les vísceres, o l'ànima. La diferència està en què el meu mal és meu, i els altres mals afecten la humanitat sencera.
Ací i així em quede, per ara: esperant. Esperant que no degenere l'esperança.
