Què fou primer, l’ou (fer justícia) o la gallina (l’idioma de qui l’administra)? El Tribunal Suprem que jutja els presoners polítics catalans ha resolt l’enigma prioritzant la gallina i rebaixant la qualitat dels ous. Vull dir que no poder expressar-se en llengua materna resta capacitat de defensa als inculpats? Sí. Encara que se’ls permeta parlar en català la seguretat jurídica pot veure’s afectada per un error de traducció —traduttore, traditore, diu la dita—, alterant la percepció dels fets i dels seus agents. Amb la llengua materna expressem millor la solidesa o inconsistència de la innocència o culpabilitat; i com que configura la nostra cosmovisió, cal submergir-se en el món cultural on l’acusat interactua per valorar la seua conducta. I això ho podia fer millor el TSJ de Catalunya —que és el tribunal predeterminat per la llei— que no el Tribunal Suprem.

La interlocutòria del president del tribunal Manuel Marchena denegant la llengua materna en el judici contra els líders sobiranistes és una aportació a l’antologia del cinisme i exemple d’allò que no s’ha de fer mai: humiliar al pledejant introduint comentaris irrellevants en allò que és objecte del procediment. Fer-ne sorna afirmant que el TS no vulnera els drets lingüístics dels processats perquè seria tant com dir que el Tribunal Europeu de Drets Humans també els vulnerarà quan rebutge el recurs en català -basant-se en què les llengües oficials del TEDH són el francès i l’anglès- és el clàssic argument de què en totes parts couen faves, com si el mal de tots fóra només consol de tontos i no l’excusa tonta d’aquells que van de llestos.

No és dolorós que, si vaig a un tribunal de justícia, no puga parlar la meua llengua materna? Compartisc amb vostès aquesta cita que no és de cap pres polític català, sinó criteri homologat d’un activista dels drets humans: Gandhi. Tot un veredicte inapel·lable —i eixa opinió ja és meua— contra la repassada irònica que Marchena ha redactat amb el fetge i suplint la tinta per bilis.