Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Rojos, però no ximples

Tinc molts dels meus amics indignats per les declaracions de Mónica Oltra que, crec, són d'un puritanisme extrem i producte de la manera de fer política de l'extrema dreta que ho contamina tot: a la dreta i a l'esquerra. Oltra va dir: «La dreta es tapa sempre les vergonyes amb les banderes. Sol tenir pocs principis. Es veu molt clar en els líders que han encapçalat el procés: un està en la presó i l'altre va pel món fent-se bons tiberis». Unes declaracions que segons Carles Puigdemont són falses i la convida a passar una setmana amb el seu equip per opinar i dir el que vulga, però amb fonament. Tanmateix Oltra no rectifica: «He dit i mantinc que mentre altres entraven en la presó, vosté pujava fotos a Twitter de tiberis a Bèlgica. Dues maneres ben diferents d'encarar els principis en política». I li agraeix la invitació, però la rebutja perquè té «molta faena treballant per les persones». També intervé en la polèmica el raper i exiliat a Bèlgica Josep Valtònyc que diu en una piulada: «Cada dia menge i sope lluny de casa» i «m'agradaria que Oltra mirara als ulls la meua mare i li diguera que per tenir principis i ser d'esquerres, millor hauria de venir a veure'm a la presó, dispersat a 500 km de casa i en règim FIES ?Fitxer d'Interns d'Especial Seguiment? perquè m'acusaven de terrorisme per una cançó». També mostra desacord amb les paraules d'Oltra la coordinadora del BLOC, Àgueda Micó: «Pense que s'ha equivocat en les declaracions» i, «la coalició és plural», «és un tema delicat que remou molts sentiments...» Els més pragmàtics del BLOC diuen que les declaracions de Mónica, si més no, són innecessàries.

En definitiva, les paraules de la vicepresidenta han estat ben contestades perquè tenen un peu coix: no acaben de ser veritat, ja que Anna Gabriel o Marta Rovira, que són d'esquerres, també han elegit l'exili. Tenen, però, l'altre peu també coix, cosa que no li ha retret, en forma de pregunta, ningú: d'on s'ha tret que és més d'esquerres estar en la presó que fer-se bon tiberis? Per la meua edat, sóc més anys d'esquerres que no ella i porte molt de temps llegint i escoltant els referents. I no he trobat en cap lloc seriós ningú que diga que ser d'esquerres és ser masoquista i que, entre la presó i l'exili, cal elegir la presó. Jo sempre he entès que tota aquesta història va d'interessos ?d'interessos de «classe»?, i no de puritanisme cristià ni de santets ni santetes que donen l'altra galta perquè et tornen a pegar. I ho tinc molt clar: si puc, preferisc dinar bé que malament com preferisc la música bona que la dolenta, de la mateixa manera que els llibres, el cine, el futbol... No m'agrada la demagògia ni les formulacions que sonen a populisme barat. Em considere roig, però no ximple.

Compartir el artículo

stats