Moltíssims citricultors s'han vist de colp sense vendre la producció i moltíssims altres amb preus inferiors als costos de producció. El mitjà de vida de molta gent directament o indirecta està amenaçat: Parlem d'una part no menyspreable de l'economia valenciana. L'acord de 2016 de la Unió Europea amb Sud-àfrica amb efecte en 2018 és un dels factors determinants del desastre.

És molt trista l'àmplia ignorància sobre la responsabilitat política en açò. Un acord d'aquesta naturalesa passa per l'aprovació dels governs dels estats membres de la UE i després ha de ser aprovat pel Parlament Europeu. Clar i ras, el govern espanyol del PP va acceptar aquest acord sense res més, ni cap condició, ni estudi previ de l'impacte de la inclusió de l'exportació sudafricana i, evidentment, amagant els tràmits als destinataris. És inconcebible que un govern haja desprotegit els agricultors com si no foren els seus representats.

J. Stigler -Premi Nobel d'Economia 1982- va introduir el concepte de captura del regulador per a mostrar que els grups de pressió intenten canalitzar la regulació en benefici propi. A Brusel·les i a Madrid hi ha grups de pressió econòmica forts i ben organitzats per a tractar d'influir en les decisions que afecten els seus interessos. En l'acord comercial amb Sudàfrica les grans empreses europees, incloent els importadors holandesos de fruita, i grans empreses espanyoles aspiraven a augmentar els seus mercats. Això implicava la reducció del mercat dels nostres cítrics dins la Unió Europea.

Dos anys després, amb un altre govern, Luis Planas -ministre d'agricultura socialista- atribueix el desastre citrícola a l'augment de producció de la present campanya en Espanya. Evidentment, els preus baixen quan augmenta l'oferta. Però hi ha ací dos components de l'augment: la producció nostra i la sud-africana (que el ministre omet) i un error de mètode. És incorrecte comparar aquesta campanya amb l'anterior. S'ha de comparar amb la campanya de fa dos anys: 2016/2017, perquè és d'una magnitud similar a enguany: més de set milions de tones. Segons xifres del Ministeri d'Indústria i Comerç, en 2016 les exportacions de Sud-africà de cítrics a la UE foren 655.149 tm, i en 2018 han sigut 813.410, això és un augment del 20 %. De dades estadístiques de la UE s'obté que el quaranta per cent de les seues exportacions tenen lloc els primers mesos de la campanya. Una xifra molt elevada perquè s'ha de relacionar amb el nostre volum de començament i no amb el total de la campanya.

Una característica específica de molts productes agrícoles és que canvis fins i tot reduïts en l'oferta i la demanda causen oscil·lacions acusades dels preus.

Tot açò mostra que són els dos factors conjuntament expliquen el comportament del mercat. És a dir, la variabilitat natural de la nostra producció afegida a l'augment d'importacions de Sud-àfrica a la UE ha fet que la baixada de preus siga més acusada que fa dues campanyes.

De tot açò, una lliçó bàsica és que influir en la regulació europea i en el govern central per a defensar els interessos agrícoles i contrarestar els grups anteriors demana una presència activa tant a Brusel·les com a Madrid. Per tant, calen molts recursos i coordinació amb altres organitzacions amb interessos comuns.

Els nostres productors agrícoles han d'entendre que una afiliació tan minoritària a les organitzacions del camp constitueix una debilitat contra el poder d'aquests lobbies.

Les organitzacions agràries aconsegueixen avantatges per a tots els agricultors tant per als qui les paguen com per als qui no.

Caldrà prendre exemple organitzacions agràries d'altres regions europees que amb afiliacions majoritàries compten amb recursos, independència política i mitjans per a influir.