Les famílies de l’escola pública, la majoria de les famílies al nostre país, apostem per una escola inclusiva, coeducativa, laica i amb igualtat i equitat. El dret a una educació digna per a tots els xiquets i les xiquetes sols pot ser garantit per un sistema públic universal i gratuït on no es produïsca cap discriminació.

El concert de centres privats va ser una solució transitòria mentre l’estat acabava de construir la xarxa de centres de titularitat pública. Aquest concert no emana de cap dret universal. De fet, aquelles que ho defensen reclamen que s’establisca per llei la qual cosa demostra que no esdevé com a conseqüència de cap llei ni carta de drets.

Aquest tipus de sistema educatiu no és més que l’establiment de l’educació com a negoci. Són empreses, com ho demostra el fet que la seua titularitat no és pública, no és de les persones que vivim dins de l’estat. Això fa que tinguen privilegis i que puguen canviar l’educació universal establerta per a la resta de l’alumnat. Han de fer caixa, si no el negoci se’n va en orris, si no, per què tant d’interès en ser finançats per l’administració pública?; per què no estan a les zones rurals amb poc alumnat? En canvi, el seu funcionament és el propi d’una empresa privada: selecció de personal sense cap procés d’oposició objectiu i una lliure concurrència que garanteix una formació de qualitat i en igualtat de condicions; uniformes, funcionament especial dels menjadors,... cap obligació d’adaptar-se al programa de xarxa llibres i per això poden especular amb el material escolar, control del transport escolar i un llarg etcètera.

Una qüestió indirectament relacionada amb aquest tema perquè qui reivindica la concertació ho fa lligant-ho, és la qüestió de la religió a les aules. Les famílies de l’escola pública considerem que la religió ha d’estar fora de les aules. La religió és una qüestió de l’àmbit privat de les famílies. Altres estats ja van desterraraquesta pràctica ancorada en el passat. Obligar als centres públics a impartir aquesta matèria és contrària a la igualtat de drets i a la convivència de diferents religions, que si més no, formen part de les opcions de fe des de l’àmbit privat o familiar. Aquesta igualtat es perverteix encara més quan el professorat no passa el sistema objectiu de tria habitual i d’igualtat d’oportunitats i és ficat a dit pels estaments religiosos. No existeix cap empresa pública o privada on les treballadores siguen imposades des de fora, sols ocorre en aquest cas molt particular que comentem.

Si apostem per una escola pública, de qualitat, amb recursos de tot tipus (econòmics, personals, materials,...) que done resposta a cadascuna de les necessitats de l’alumnat, tindrem una educació d’excel·lència, que no segregue, que no siga competitiva, on valors com la igualtat de gènere, la solidaritat, l’equitat, l’empatia, la compassió, entre d’altres,siguenel prioritari. No podem consentir, que amb diners públics es promoga l’exclusió, que els diners es destinen al manteniment d’empreses privades en lloc de destinar-los a tots els xiquets, xiquetes, joves,.... amb un accés igualitàri a l’educació, que tant va costar guanyar en el passat.

Els xiquets i les xiquetes aprenen que la societat és diversa i que totes tenim els mateixos drets i se’ns ha de tractar per igual. La pràctica és una de les millors maneres d’aprendre i materialitzar aquest fet i així es palesa quan el sistema educatiu fa efectius aquests valors. Altre cop, una xarxa universal de titularitat pública de qualitat és l’única manera de garantir els valors democràtics i justos.

Les famílies de l’escola pública apostem per un nou model educatiu. Aquest nou model serà molt més senzill de construir si canviem l’actual llei educativa, amb la participació de tota la comunitat educativa i del teixit social que supere les lleis anteriors des de la LOMQE. La Comunitat Educativa hem mostrat la nostra oposició a aquestes lleis, any rere any a través de la denúncia pública i la mobilització massiva. Volem una llei que desenvolupe d’una vegada per totes, la xarxa universal de centres de titularitat pública i que garantisca l’ensenyament equitatiu i inclusiu entre altres valors. Una educació en valors que se centre en les xiquetes i xiquets i els dote de coneixements però també d’eines per cercar una societat millor. Reivindiquem que es prioritzen els recursos de l’estat en educació, sanitat i serveis socials tots aquests totalment públics. En aquest marc serà més senzill construir una societat realment democràtica, participativa, igualitària i justa.