A l'espera del reconeixement a la netflixenca Roma, ja Lleó d'Or de del Festival de Venècia del 2018, vaig desatendre el noticiari de l'esdeveniment còsmic anual anomenat dels Òscars, que després acaba per als participants interessats, com sempre, amb una festa organitzada per la revista Vanity Fair.
Així, va ser impossible que no m'assabentara al dia següent de matí per totes les cadenes, periòdics i whatsapps universals, de l'èxit parcial de la pel·lícula d'Alfonso Cuarón, que tant es va jugar en la gran confessió lírica de la seua infància i de la permanent infància de Mèxic: en la pel·lícula, els fets de la Matanza del Jueves Santo del 1971, i ara, no cal dir-ho, les barbaritats racistes de la frontera amb els Estats Units, no molt lluny d'on se celebrava la vanitat d'estrelles.
Com cada any, el glamour planificat de la sessió no es podia quedar a la catifa roja i el vestuari multimilionari del tràmit estel·lar. I si no traspassava alguna declaració lacrimògena al personal estabulat i sense discerniment de la galàxia -per exemple, als murs de Trump-, poc podia esperar-se més.
Així que, havent passat les figures internacionals exhibides per la pantalla, sense res que declarar, l'altre fet important de la jornada va ser la interpretació acaramel·lada de la cançó Shallow, d'una altra premiada, A star is born. La parella Lady Gaga i Bradley Cooper van dotar d'una certa credibilitat autobiogràfica el quart remake del musical, que potser no superarà els anteriors, representants de tres generacions del segle XX, les de les parelles Janet Gaynor i Fredric March; Judy Garland i James Mason, i Barbra Streisand i Kris Kristofferson. En el musical Ha nascut una estrella, com en la vida, un famós actor en decadència per l'addicció a l'alcohol, converteix la cambrera amb la qual inicia una relació en una nova estrella de la cançó; i mentre ella creix i il·lumina, s'apaga i s'autodestrueix l'animador.
Vés a saber si la pròxima versió ja serà invertint el paper de la dona i de l'home en la parella del musical. Eixa el·lipse de la vida, el triomf del fracàs i el fracàs del triomf, enguany ha brillat sota el cel de Hollywood amb les protagonistes de les dos pel·lícules: Cleodegaria Gutiérrez, d'origen otomí, i Stefani Joanne Angelina Germanotta, d'origen italià. L'una i l'altra, estrelles encenent-se o apagant-se, representen la vanity fair, títol de la revista que s'inspirà en la novel·la de William M. Thakeray, i en la dita de l'Eclesiastés (1,2), potser degut a Salomó, que es pot traduir així: «Vanitat de vanitats i tot és vanitat».
