07 de marzo de 2019
07.03.2019

Feminisme per als temps del Canvi Climàtic: un 8 de març decisiu

07.03.2019 | 23:19

La frase d'Alicia Puleo amb la qual titulem este article subratlla el punt de connexió entre el feminisme i l'ecologisme, nexe que podria resumir-se en la següent frase: Un altre món és possible. L'ecologisme i el feminisme dialoguen per a proposar altres formes d'organització contraposades a les del capitalisme, en guerra permanent amb la Natura i amb les dones.

Com explica Yayo Herrero, el capitalisme nega que som éssers dependents de la Natura i formem part d'ella. També nega que som éssers interdependents entre nosaltres, que necessitem ser cuidats en la infància, la vellesa i la malaltia. Les dones s'han ocupat històricament d'esta tasca. Però, no per la seua major habilitat, dots innats o genètics. Ho hem fet per imposició patriarcal i sempre en espais invisibles per a l'economia i la política.

Les cures no són valorades ni es consideren una ocupació. Per això, ni tenen un preu ni generen cap dret. Comptabilitzar estos costos seria insuportable per al capitalisme, com també ho serien els costos d'explotació dels recursos naturals (la contaminació de l'aire, de l'aigua, del sòl...). La violència contra la Natura i contra les dones són les principals formes d'explotació exercides pel patriarcat.

L'onada de negacionistes del Canvi Climàtic i de la violència contra les dones ens obliga a trobar una alternativa progressista que millore la vida de la majoria, especialment de les dones, i protegisca el Planeta. Si no és així, només els sectors privilegiats mantindran un mode de vida benestant i la resta cada vegada ho tindrem pitjor per a conservar un mínim de qualitat de vida.

Cal un canvi radical de direcció basat en uns nous valors, els eixos dels quals han de ser l'ecojustícia i l'equitat. I per a això necessitem la inclusió del principi de paritat en tots els àmbits socials i ser conscients de la situació de desavantatge de la dona. Resulta imprescindible una acció política amb perspectiva feminista en totes les àrees de la vida, inclosa la mediambiental.

La priorització de les cures, com a eix de les polítiques públiques, també és imprescindible. Cal centrar-se en les persones i deixar de prioritzar els beneficis monetaris. També cal superar el mite del creixement, reduint dràsticament el consum. El creixement il·limitat no és possible. No sols per la manca de recursos naturals, sinó també per la impossibilitat d'assumir tots els contaminants i residus que generem amb el model productiu actual.

Hem de posar la vida al centre i apostar per l'agroecologia, la sobirania alimentària, per ciutats autosuficients, per l'eficiència energètica, pel foment de les relacions de proximitat i per l'afectivitat entre les persones i cap a la Natura. Hem de construir una societat amb democràcia paritària i ja corren temps de canvi. Les dones ho vam demostrar l'any passat. I ho tornarem a demostrar enguany, eixint al carrer de nou este 8 de març. El nostre compromís amb el canvi suposa l'acte de lleialtat imprescindible cap a les generacions futures, la vida i cap al mateix planeta que demanava Ynestra King.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook