A l'Estat Espanyol violen a una dona cada huit hores. Cada setmana una dona és assassinada per un home. Hi ha cinc-centes denúncies per violència de gènere al mes i, al món moren cent trenta set dones al dia per violència de gènere i, encara hi ha gent que és pregunta perquè és necessària una vaga general feminista com la que estem secundant hui? No ho entenc.
Més dades per a tenir en compte precisament hui: A tot el món, només seixanta set països compten amb legislació contra la discriminació de gènere en les contractacions laborals. I, el que és pitjor. Encara hi ha dihuit països on el marits poden impedir que la dona treballe fora de casa. Tornem a l'Estat Espanyol on encara tenim jutges que obliguen a les criatures a trobar-se amb el seu pare, condemnat per violència de gènere contra la seua mare, amb la qual cosa ens trobem també amb eixa patriarcalització de la justícia que permet que els violadors de les manades estiguen al carrer mentre les seues víctimes són assenyalades com a provocadores de les seues situacions. Tampoc podem oblidar-nos de cóm l'actual situació de la prostitució, col·loca a les dones, majoritàriament tractades per xarxes internacionals, com a productes de consum ràpid i sense ànima, exposades a brutalitats i a ser utilitzades com a mercaderia amb l'ànim de guanyar diners ràpida i fàcilment sense tenir en compte les conseqüències que aquestes circumstàncies tenen per a elles.
A les nostres vides quotidianes, continuem patint assetjaments i micro masclismes per ser dones. Des de ben xicotetes se'ns educa per a ser servicials i educades passe el que passe. Així, quans ens rebel·lem ens convertim en unes dones dolentes que abandonem el nostre paper de mares-esposes-cuidadores per convertir-nos en persones amb necessitats pròpies. I es què no hi ha dret a que el nostre index de pobresa siga molt major que el dels homes en general. Que la nostra veu siga silenciada per sistema; que el nostres salaris i pensions siguen inferiors; que el nostre index d'intervenció a la vida política, social, empresarial, etc. siga molt més baix, tenint en general, índexs de formació superior.
Tampoc és gens raonable que cada cert temps vinga la dreta més reaccionària per intentar limitar els nostres drets a decidir sobre els nostres cossos i la nostra llibertat per a poder decidir lliurement si volem o no ser mares i quan. O amb les tasques domèstiques: Encara hi ha companys que «ajuden» i no se senten responsables ni de la criança de les criatures, ni de les tasques domèstiques. Les tasques de cures han de ser compartides, sobretot la criança de filles i fills i, encara hi ha massa companys que obliden açò, fent recaure sobre les dones el gran pes d'aquesta tasca.
I, com en ocasions anteriors, insistisc en que només són algunes pinzellades per a sentir-nos satisfetes per anar a una nova vaga general feminista, la de hui. Ens trobem a les places i ens reconeguem com a persones que busquem una igualtat real entre dones i homes com a objectiu? I recorda que una vaga no secundada és com un petó no fet i que, en els dos casos, cau sobre les nostres consciències.
