El 8 de març és conegut com el Dia Internacional de la Dona Treballadora d'ençà que va ser instaurat a la II Conferència Internacional de Dones Socialistes el 1910 a Copenhaguen, i els darrers anys és, a més, un clam contra les polítiques reaccionàries que ataquen els drets de les dones i els moviments feministes al món i a l'Estat Espanyol. Aquestes polítiques/ideologies ressuscitades del passat no sols estan en contra de les polítiques d'igualtat i redistributives actuals, sinó que intenten apropiar-se del concepte de feminisme, tot buidant-lo de contingut i confonent l'opinió pública. Podríem dir que odien el 8M i tot el que representa.

Els moviments feministes estan posant en qüestió els pilars del sistema patriarcal i estan canviant la forma de viure i de relacionar-nos. Davant d'aquesta realitat, el patriarcat hegemònic s'agafa de la maneta de partits polítics amb ideari masclista i neoliberal i, quan ho creuen convenient, amb els d'extrema dreta. Tot i que els solem anomenar neomasclistes, es pot considerar que, de "nous", no en tenen massa, són els mateixos valedors de les estructures de dominació de sempre, però amb disfressa nova: joves, relativament guapets i guapetes, amb vestimenta clàssica, amb estudis, heterosexuals... Pensem en Casado, Rivera, Arrimadas, Guaidó, Abascal... Només Trump i Bolsonaro trenquen un poc la uniformitat estètica, però no l'ètica ni tampoc les intencions. El paper ací de les dones com Arrimades ja va estar descrit en l'àmbit teòric com a "dones, funció homes".

Són ideològicament molt reaccionaris, alguns directament feixistes, orgullosos de ser-ho, masclistes sense pudor, i parle en masculí intencionadament, perquè elles únicament són la veu i la cara femenina dels seus partits i, a més, no els agrada el llenguatge inclusiu que les podria visibilitzar. I malgrat que la seua adscripció geogràfica siga els Estats Units, Brasil, Hongria, Estat Espanyol, tenen tots el mateix lema identitari: l'atac sistemàtic a la igualtat de drets. Han adoptat com a pedra angular la por dels i les altres, dels diferents. Fan ús fins al cansament d'allò que anomenen la "ideologia de gènere", de la "dubtosa" violència contra les dones, demonitzen el llenguatge inclusiu, equiparen masclisme i feminisme com si foren dues cares d'una mateixa moneda... demostrant així una profunda ignorància o malvolença del que són els feminismes, en una carrera per veure "qui la té més llarga" per a dir la fal·làcia més gran i intentant crear confrontació entre homes i dones i entre les mateixes dones. Busquen destruir les fites aconseguides pels feminismes des de fa tres segles, convertint en natural la desigualtat i la discriminació.

A poc a poc volen fer creure que els avanços en igualtat per a les dones suposaran una amenaça per als homes -quan només som una amenaça per als privilegis d'una minoria--, i que les dones que lluitem pels drets de les dones som totalitàries i ho fem per interessos ocults -quan reivindiquem la més ampla democràcia participativa i inclusiva--. Es busca la criminalització del feminisme, mentre a qui maten històricament és a nosaltres.

Hem escoltat declaracions tan ridícules com les de Pablo Casado sobre "ese hombre que no se comporta bien con las mujeres", tot referint-se als feminicidis com si foren malifetes infantils. Ens ha ensenyat què és un embaràs i el que portes dins quan estàs embarassada, i d'ací a poc temps ens farà un tutorial de com posar-nos un tampó.

Hem llegit a Mª José Català dir-nos en actitud maternal "que no te engañen" en un article del mateix títol, en el que assenyala que tot el 8M és per tacticisme electoral. Que cap dona li pot donar lliçons d'igualtat, perquè ella ha sigut alcaldessa, consellera i portaveu del govern baix tres paràmetres: treball, esforç i vocació. I, clar, les que no arribem al seu nivell és perquè no posem en pràctica l’esforç.

També utilitza un llenguatge de confrontació com fa Ciudadanos en el seu "decàleg de feminisme liberal", parlant de feministes bones i feministes dolentes, i de l'exclusió que fem dels homes. En aquest pamflet en forma de decàleg, Inés Arrimadas, utilitza el llenguatge bèl·lic tan freqüent en ella, i parla intencionadament de "guerra de sexes", ens alliçona sobre el dret a decidir en el negoci capitalista de la maternitat subrogada, oblidant que les dones que fan de ventres de lloguer no tenen cap alternativa per a decidir si volen vendre un fill o no. Ella i Albert Rivera es burlen del llenguatge inclusiu anomenant-lo "llenguatge desdoblat", mostrant el seu desconeixement de que suposa incloure les dones en la parla i en l'escriptura i quedant-se en l'anècdota ximple -que pretenen graciosa- dels doblets. Parlen d'un feminisme "modern", mentre pretenen que tornem a l'època del Nodo i la "Sección femenina"; i d'un "feminisme que no excloga als homes", ignorant que ja en 1791 Olympe de Gouges parlava de ciutadanes i ciutadans en la Declaració dels Drets de la Dona i la Ciutadana, cosa que no fa el seu partit. També ignoren que les dones hem participat en lluites pels drets humans, com l'antiesclavista, la revolució francesa o els moviments sindicals, colze a colze amb els homes, tot i que no sempre hem eixit ben parades. Tampoc sabran que seguim lluitant pel medi, les comunitats, el territori i els drets laborals, civils i polítics de la majoria i que ens assassinen per això.

Si tan segurs estigueren de les seues afirmacions, no necessitarien amanir-les amb mentides, mitges veritats i discursos d'odi. No necessitarien fer llistes negres per amenaçar al personal professional que intervé en la violència de gènere. Això sí, necessiten posar-se al dia de què són els feminismes.

Atacar la igualtat de drets entre persones és atacar els valors civils i democràtics, els drets socials i els drets humans i per tant aquesta ideologia de l'odi i contra la igualtat suposa violència estructural contra les dones. Com ja es pot imaginar no consentirem ni un pas enrere que ens retrotraga a les èpoques que tant vos agraden, a cavall i amb armadura. Mentir i utilitzar el masclisme, l'autoritarisme i el feixisme com a referent identitari no vos garantirà el suport de les dones, sinó que ens tindreu enfront. Per això no vos agrada la igualtat ni el 8M.

Per descomptat que els moviments feministes no estan despolititzats com voldríeu. Tenim dret a decidir i tenim clar l'objectiu del canvi social i l'equitat entre les persones, siga quin siga el seu gènere, el seu origen, el seu color de pell, la seua llengua, la seua procedència geogràfica... i sí, això són valors democràtics i són raons polítiques que hem fet servir en el passat i farem servir ara i sempre.