Portem ja tot un any sabent que el dia 8 de març tindrem vaga feminista laboral, de cures, de consum i estudiantil. Portem ja tot un any preparant en assemblees la jornada de 24 hores en què les dones volem visibilitzat totes les feines que fem tant dins com fora de casa. Ha estat un treball col·lectiu molt gratificant i enriquidor que ha servit per enfortir llaços que ja venen de fa temps i per crear-ne de nous.

Encara n'hi ha persones que no entenen que és necessària una vaga feminista. I és que a voltes és difícil percebre que les dones patim discriminació durant tota la nostra vida. Vivim a un tros del món on tenim igualtat legal, formal, en el paper, i això ens pot fer pensar que ja hem aconseguit la plenitud i que els casos més sagnants de violència són una excepció, una anomalia.

Però la igualtat real és una altra cosa: és tindre les mateixes oportunitats per obtenir una feina i cobrar el mateix que un home per fer-la, és exercir llocs de responsabilitat a les empreses en igualtat de condicions que els homes, és triar no ser mare sense que ningú et pressione o qüestione, és poder ser mare sense que això perjudique la teua carrera professional, és créixer sense que et repetisquen constantment que eres una princesa i trobaràs un príncep blau, és ser adolescent sense pensar que estàs massa grossa o que tens massa pèls, és mirar la televisió i veure dones com tu, és saber que un home no podrà posar preu al cos de cap dona, és caminar sola pel carrer de nit sense tindre el mòbil a una mà i les claus de casa a l'altra. Reconéixer totes aquestes violències simbòliques, subtils, és el primer pas per poder-les combatre i per poder esborrar els còmputs de violacions i assassinats masclistes.

És vital (perquè literalment ens va la vida) que aquest 8 de març buidem els centres de treball i omplim els carrers per cridar ben fort que les dones mereixem alguna cosa més del que se'ns ha donat fins ara. Que volem treballs, salaris i pensions dignes per a totes. Que no permetrem que cap partit retalle els drets que ens ha costat segles aconseguir. Que senzillament mereixem la meitat de tot perquè som la meitat. I no ens conformarem amb menys.