14 de marzo de 2019
14.03.2019

Els millors (i les millors) jurats fallers

14.03.2019 | 20:56
Els millors (i les millors) jurats fallers

El món dels fallers i de les falleres és extremadament ric i plural. El casal actua com a punt d'unió i tolerància. A més, en els últims temps la dona ha estat incorporada amb normalitat als càrrecs directius i a la gestió. Si s'extrapola eixa situació a la societat valenciana, sens dubte es faria una descripció pareguda. La dona pot optar a qualsevol estudi. Treballa en qualsevol lloc públic i empresa. En resum, és més visible que mai.

Tanmateix no tot és tan bo com sembla. Les estadístiques parlen que en el món laboral les dones cobren sous inferiors i no s'han incorporat a totes les professions. Alguna cosa succeïx perquè en esta societat que es diu d'iguals no es respecte la diferència i la vaga del 8 de març haja sigut un èxit. De fet, les forces polítiques presents en les institucions públiques ho saben i lluiten per acabar amb la desigualtat de forma unànime. Així s'explica que hagen potenciat, d'una manera o altra, la discriminació positiva a favor de la dona com una mida transitòria per a aconseguir la igualtat.

Dit tot açò, crida l'atenció que el món faller no s'incorpore públicament a eixa actitud de discriminació positiva per a arribar a la igualtat. L'episodi més recent és l'elecció de jurats per a les falles d'especial. Alguns han dit que s'ha arribat a l'exclusió de dones com a jurat de la secció especial sols per pur atzar. La realitat és que ningú no ha fet res perquè en un sorteig primara la participació de sexes de manera igualitària. Responsables directes n'hi ha: els organitzadors del sorteig. Però potser caldria anar més enllà. Tal vegada no siguen més que continuadors del discurs que alguns fallers han defés en les passades assemblees falleres. Estos han pregonat que la millor manera d'aconseguir la igualtat consistix a no promoure la discriminació positiva perquè és una acció que aguditza la diferència. Si és així, caldria preguntar-los, als organitzadors del jurat d'especial i a les veus de l'assemblea fallera: com actuen a casa quan un fill o una filla té algun problema? Deixen d'atendre'l d'una manera prioritària perquè el germà o germana no es disguste?

Esta recent actitud certament discriminatòria ha de fer reflexionar als fallers i a les falleres perquè per natura són tolerants i oberts. No poden deixar que es transmeta una imatge de la festa que no és la seua. El col·lectiu faller majoritàriament desitja avançar en la igualtat. Però els desitjos no es fan realitat sols. Necessiten ser espentats. Eixos fallers que diuen que en uns pocs anys la dona s'incorporara per ella mateixa amb igualtat als càrrecs directius potser tenen raó. Però és just que l'única mida que es prenga siga precisament deixar que passe el temps? La posició que respecta la dona i la valora no pot simplement confiar en l'espera. No s'ha de consentir que una festa camine de manera diferent a la societat. No s'ha de deixar que el respectable autogovern faller justifique determinades actituds.
La igualtat no naix espontàniament. Cal fer-la créixer. Algú s'ha preguntat per què les dones ja participen de la gestió fallera. Sens dubte a causa de la reivindicació que la dona va fer al carrer fins a aconseguir els legítims drets.El món fester, com a part de la societat, estigué obligat a acceptar-ho. De la mateixa manera, la festa hauria d'assumir que, si la discriminació positiva forma ja part de l'actitud aplicades pels organismes públics en la societat, esta ha de formar part de les eleccions i nomenaments fallers.

A voltes, tots i totes som víctimes dels temps anteriors en els quals hem crescut. No som conscients que col·laborem sense saber-ho en la discriminació. Tanmateix, si ens se n'adonem, hem de superar-ho perquè, si no es fa, serem injusts amb el nostre desig d'arribar a la igualtat. Potser eixe siga el cas de l'elecció del jurat de les falles d'especial. Si ha sigut així, l'esmena al que s'ha acordat potser encara la solució més justa.

En definitiva, els fallers i falleres han de lluitar per trobar els millors jurats i també les millors jurats. Toca ja que les falles siguen reconegudes definitivament com un cau de tolerància, respecte i igualtat, perquè ho són. No deixem que actituds com estes destorben la visió de la festa. Les falles són igualitàries però han de demostrar-ho cada dia.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook