Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Opinió

Salut ...i força

Al teu cor està la resposta...» Què fàcil és dir-ho, i què bonic sentir-ho de veritat. Preciosa idea que molts defenen, i tants altres tractem de practicar. Però, tot i que esta llum que va allargant-se, a mesura que avança març, ajuda prou fent-nos costat, la intenció i el pensament en ocasions es queden penjats. Què fem amb això? Vertaderament, som capaços d'alinear el que veritablement sentim amb el propòsit que li acompanya? Perquè ací el tenim, l'objectiu, arropit en un somni insistent que necessita de bona cosa d'energia i determinació per a dur-lo a terme. Res que no haja sigut establert abans, es manifesta com a un fet palpable.

Hi ha una reflexió de Margaret Young que m'encisa, i està molt relacionada amb açò: «moltes vegades, la gent intenta viure la seua vida al revés: intenten tindre més coses, o més diners, per a poder fer del que els agrada perquè així seran més feliços. Però el cert és que funciona al revés. Primer has de ser qui realment eres, i després fer el que necessites fer per a poder tindre el que vols». Ho sé. Ulls clucs i somriure entre irònic i esperançat, en assimilar la idea. Tan clara, tan complexa alhora. Si més no, ja és un inici en el projecte de voluntat traçada. És curiós. El nom de Margaret (Margarida), m'ha tret al fil del record una flor que vaig vore a la vora de la carretera; anant un dia, no fa massa temps, per on els corredors, ciclistes, i vianants nomenen -a l'Horta Sud- «la ruta del colesterol». Era una floreta cridanera dins la seua senzillesa, i obria els pètals al sol on no hi havia més signes de vegetació que la seua presència. Despuntava, traient el cap, entre una claveguera i una llanda esclafada.

Em quedí mirant-la uns instants, mentres a la ment se m'insinuaven metàfores que abraçaven l'escena d'aquella amistat forçada; sorgida de la convivència entre el fem industrial i la naturalesa més ossada. Reconec que també rebufí en vore l'estela d'aquella brutor oblidada d'algú en algun moment, però no em quedí només amb això i deixí que la imatge de la flor i la seua funció em tocara. Precisament hui he llegit un missatge deixat caure en Los mensajes de los Sabios, un llibre del controvertit metge i psiquiatra Brian Weiss: «este mundo se te entrega como un jardín de gran hermosura. Si no gozas de sus frutos, reduces su belleza». I, sabeu què? Que pot ser no sàpiga com, però no vullc perdre'm res.

Compartir el artículo

stats