n quant les trompetes criden a eleccions els aparells dels partits es posen en marxa per oferir als electors unes llistes que siguen atractives per omplir el sarró de vots. Però, per regla general, també han d'omplir les llistes amb noms que siguen fidels a la direcció. Es el moment de pagar favors rebuts i fer aliances entre les diverses faccions del partit per repartir-se els llocs que els donaran «bastó de comandament» en les institucions. També es moment de ganivetades per l'esquena al company de partit que no és dels nostres, i de la venjança deixant fora d'un bon lloc aquells que un dia van intentar ocupar el seient del líder. Des que Alfonso Guerra va dir «el que es mou no ix a la foto», la potestat d'atorgar un bon lloc a les llistes es l'arma, metafòrica, més letal dels aparells dels partits.
Però com la sacrosanta Constitució diu que som una democràcia i els partits es mouen dins d'ella, s'han inventat les primaries que, oficialment, serveixen perquè la militància, i de vegades els simpatitzants, trien els noms dels futurs elegibles i el lloc que ocuparan en la loteria de la papereta electoral. Podem dir que es tracta d'una «preelecció» interna que dona una pàtina democràtica als partits polítics. Avui gairebé totes les formacions polítiques opten per la celebració de primaries, en uns casos es respecta la voluntat dels participants en aquesta primera votació, però en altres els vots dels militants no son els que la direcció, o el líder, del partit esperava. I es quan o bé té lloc una tupinada més o menys fosca i oculta, o bé els Estatuts interns del partit atorguen al líder la facultat de passar-se pels dallonses el resultat de les votacions de primaries i nomenar qui li vinga en gana. I, en altres ocasions, encara es pitjor, el líder dicta noms, ordre en la llista i ciutats on anirà cadascú. Tot plegat, molt democràtic no sembla ser.
A Castella i Lleò Ciudadanos havia fitxat a Silvia Clemente, expresidenta de les Corts de la CC.AA pel PP. Era la candidata de Rivera per presidir la Junta, i va guanyar les primaries, però després els mateixos militants del partit taronja van denunciar i demostrar que algú havia fet tupinada, trampa, frau electoral, com li vullguen dir vostés. I Albert Rivera es va quedar amb la mel a la boca i sense la seva candidata exprés. En aquest partit usen la tupinada, i també el nomenament «digital», fet amb el dit del líder, que ha enviat a Juan Carlos Girauta de «cunero» a Toledo i a Inés Arrimadas de cap de llista a Barcelona. Els militants de diverses ciutats no semblen estar molt contents amb aquesta manera de triar els possibles electes per les llistes.
En el PP no han hagut de fer cap tupinada, Pablo Casado, ha deixat en «li-qui-da-ció» els sorayistes i hi ha anat imposant la gent de la seva corda. A Barcelona envia de cap de llista a Cayetana Álvarez de Toledo, dona de perfil dur, membre de la FAES aznarista i amiga d'Esperanza Aguirre. El seu nomenament ja ha alçat espurnes entre molts militants del PP català.
I Pedro Sánchez a qui no li agradaven els noms triats pel PSOE andalús, tan sols ha hagut d'aplicar les disposicions estatutàries que li atorguen poders per proposar altres noms. I es que, com deia Guerra, «el que es mou no ix a la foto», ell, sense moures, va estar més de 40 anys vivint de la política.
