21 de marzo de 2019
21.03.2019

Naix l'Observatori Ciutadà de l'Aigua de la Comunitat Valenciana

21.03.2019 | 19:35
Naix l´Observatori Ciutadà de l´Aigua de la Comunitat Valenciana

D'on ve l'aigua que ix de l'aixeta a la nostra casa? Qui fa possible que arribe amb la regularitat i en les condicions exigibles? Quant paguem per ella? La podem beure amb tranquil·litat? Aquestes preguntes (i moltes més) són difícils de respondre amb precisió. Més del que poguera semblar a primera vista.

Del que passa amb l'aigua després d'usada no passem de tenir la vaga idea de que algú s'encarrega de tractar-la abans de tornar-la al medi. Els gestors dels col·lectors i les plantes depuradores fan un gran esforç per convèncer-nos que el vàter no és el lloc per llançar les tovalloletes i els bastonets higiènics, perquè embossen les clavegueres. Però n'hi ha altres coses que preocupen, i molt. Com ara, els productes de neteja de les llars, els cosmètics o els residus dels medicaments que prenem, que no són degradats a les depuradores i acaben al medi ambient.

L'accés a l'aigua potable de qualitat i al sanejament són drets humans fonamentals, reconeguts per Nacions Unides des de 2010, que no estan encara convenientment incorporats a la legislació europea. Malgrat haver sigut el tema de la primera iniciativa ciutadana europea –l'equivalent de la iniciativa legislativa popular al nivell europeu- culminada amb èxit, la Comissió està trobant fortes resistències a la regulació del dret humà a l'aigua. Els interessos de les empreses privades, que en les últimes dècades han consolidat un oligopoli al voltant de l'abastiment d'aigua potable, són irreconciliables amb la concepció de l'accés a l'aigua potable com un dret humà i no com un negoci.

La crisi econòmica va posar de manifest la pobresa hídrica dels sectors més vulnerables de la població, amb dificultats per pagar la factura d'un bé tan essencial com l'aigua, arribant a patir talls de subministrament. Aquesta situació va fer visibles també altres aspectes insospitats de la gestió de l'aigua potable, entre els que cal destacar, a la Comunitat Valenciana, la manca d'informació pública sistemàtica sobre l'abastiment d'aigua potable.

Malgrat la manca de dades han aflorat alguns aspectes preocupants. En primer lloc, la preponderància del sector privat en la gestió de l'aigua, en un percentatge al voltant del 90%, molt superior al d'altres comunitats autònomes, especialment a través de la fórmula de empreses mixtes. A la disparitat de procediments de gestió, de tarificació, etc. cal afegir, fenòmens comuns a molts municipis com l'envelliment de les infraestructures o l'opacitat de la gestió.
Especialment alarmant és el procés de deteriorament de les fonts de captació, sobre tot les d'aigües subterrànies, que reclama una planificació hidrològica decidida, en línia amb la directiva marc de l'aigua. La contaminació difusa d'una agricultura intensiva en fertilitzants i agrotòxics ha permeat en bona part del territori els aqüífers, inutilitzant-los per a l'abastiment d'aigua potable. En altres masses d'aigua són els abocaments d'origen industrial i urbà els causants del deteriorament qualitatiu. El canvi climàtic agreujarà probablement els problemes a l'afegir la dimensió quantitativa –sequeres més freqüents i duradores- que, si més no, per causa de la menor dilució, també empitjorarà la qualitat de les aigües.

La bona notícia en aquest dia mundial de l'aigua de 2019 a la Comunitat Valenciana és la constitució d'un Observatori Ciutadà de l'Aigua, com a instrument de recuperació i millora de la gestió pública de l'aigua. Impulsat per la Xarxa Valenciana per l'Aigua Pública -integrada per organitzacions ciutadanes compromeses amb la democratització de la gestió de l'aigua potable i el sanejament- la creació de l'Observatori va ser assumida pel Consell de la Generalitat l'any passat. Segons el seu manifest fundacional l'Observatori, que està obert a totes les organitzacions cíviques valencianes interessades a la gestió de l'aigua urbana, vol contribuir a la definició i implantació a la Comunitat Valenciana d'un model de gestió pública directa, eficaç, transparent i participativa, adaptat a les noves condicions climàtiques, que garantisca el drets humans fonamentals a l'aigua potable i al sanejament, tot respectant la integritat dels ecosistemes aquàtics.

Esperem que els seus treballs milloren la formació i conscienciació dels ciutadans en temes d'aigua, tot donant resposta a les preguntes que formulàvem a l'inici d'aquest escrit. Estem convençuts que una ciutadania apoderada és la millor garantia d'una gestió pública de l'aigua de qualitat.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook