Falten quatre setmanes per a les pròximes votades generals i autonòmiques. Menys d'un mes, que no deixa de ser una eternitat a la velocitat que ara va tot. Encara la veritable campanya electoral no ha ni començat, però des d'un punt de vista mediàtic l'ambient va escalfant-se dia a dia més, amb anuncis i notícies que insinuen un panorama inquietant. Ens juguem el futur, diuen tots els candidats. I tan cert és això que la gent que conec se sent activada a exercir el dret de vot.
Especialment entre nosaltres, els valencians. Perquè juguem per partida doble en aquesta ocasió. Ja que si importants són els resultats de les eleccions generals, per als valencians ho són tant o més els resultats de les autonòmiques, si no es vol perdre el que s'ha avançat en aquests quatre anys gràcies al govern del Botànic, un govern que ens ha retornat com a poble una part de la dignitat que uns altres ens havien furtat anteriorment. Una part només, cal dir. Per això, precisament -pensen molts-, cal continuar donant la confiança als polítics valencians que han governat la Generalitat aquests últims quatre anys, per tal de permetre que puguen tirant endavant els projectes engegats.
Fa dos diumenges, en aquest mateix diari, apareixia un llarg article signat per personatges de la vida cultural i intel·lectual valenciana pels que sent respecte i admiració per la seua obra. Com ells considere que el major repte cívic que tenim davant és el de poder sumar diferents pensaments i idees per afavorir un projecte social i cultural que garantesca una convivència creativa i no cap paràlisi frustrant. Jo també considere clau la figura del president Ximo Puig, del qual justament valore la capacitat i l'experiència polítiques; però voldria remarcar, en justícia, la importància que tenen i han tingut la resta de forces signants de l'anomenat Pacte del Botànic, i pose en igualtat la figura de la vicepresidenta Mónica Oltra. Ho remarque perquè no es pot caure en l'error gravíssim dels personalismes partidistes quan el que ens estem jugant és el futur d'un país, i no només d'un partit. Cal fer una bona suma, si de veritat es vol avançar en la consolidació d'allò que s'ha fet durant aquests darrers quatre anys. De vegades, no qualsevol suma és més, en política. Per a mi, per exemple, no és el mateix una justa ampliació del govern del Botànic que una partida d'escacs amb el veí del cantó.
