Tinc un bon grapat d'amics que ja no votaven. Se sentien decebuts de totes les opcions d'esquerra i ja no feien cas de les coses que els déiem: «tapeu-se el nas i voteu l'opció que us resulte més bona o menys dolenta». Ells, però, sempre trobaven una excusa o altra per quedar-se a casa el dia de les eleccions. No com, ara, que sembla que volen introduir les paperetes en l'urna. Ho faran per por: «És com si el llop, de sobte, volguera ensenyar-nos les orelles». I no es riuen de les barbaritats que senten dir als homes i dones de la terna de partits de dreta extrema que juguen a veure qui la diu més grossa. No, no es riuen com féiem, fa un bon grapat d'anys, llegint El Alcázar ?i això que sentíem cada dia com alguns nostàlgics del règim esmolaven els sabres. Mira si les diuen grosses que, mentre escric, sent dir en la ràdio una burrada tan bèstia que va anant a soletes. És Suárez Illana parlant de l'avortament. Ja l'haureu sentida: «Els neandertals també el practicaven: esperaven que nasqueren i els tallaven el cap». I jo em pregunte: en quina escola hauran adoctrinat aquest paio? Segur que en cap escola d'aquelles d'aquest país a les quals Toni Cantó vol posar-los en braç dins la màniga. I em dic: el faran rectificar ja, en la seua estrena política. L'estrena d'un personatge que deu ser com els monarques: deu anar de dos en el PP, només perquè és fill de qui és. Ja fa temps que sabem que no tenen vergonya ni la coneixen. Si no fóra així, no ressuscitarien bocamolls com José María Aznar que, després de tot el que ha sigut capaç de dir i de fer, va per la vida fent el fanfarró: «A mi ningú no em parla d'una petita dreta covarda mirant-me a la cara, perquè no m'aguanten la mirada». Una vegada posats, podrien ressuscitar també Federico Trillo parlant també de valentia i d'honor, o Rodrigo Rato de bancs...
Ja decidits a votar, cal elegir entre les formacions de l'esquerra que tenen possibilitats de tenir representació. I els meus amics tenen sort perquè ha aparegut el ministre José Luís Ábalos Meco a facilitar-los-ho en assegurar que preferiria el suport de Ciutadans que el dels partits independentistes en un hipotètic pacte per investir Pedro Sánchez. I comença el festival de preguntes i afirmacions. Amb Ciutadans? Amb Toni Cantó? Que Ábalos no es referia al país, sinó a l'Altiplà. Amb Rivera? Amb Arrimadas? No veus que Ábalos té el mateix amor a la llengua que Cantó? Porta tota la vida amb càrrecs per ací i no sap dir ni bon dia. A Ximo Puig li faran gràcia les declaracions d'Ábalos? Xe, calla, si Ximo suma amb Ciutadans, pacta, i Cantó s'empassa tot el que ha dit de la llengua, com va fer María José Catalá quan manava. Aquesta és tan valenciana que escriu el seu cognom en castellà. I...
