El final del cinema Albatexas, l'únic experiment de la història de pel·lícules en valencià, per dir-ho clar, deixarà una estela d'ignorància sobre tan atractiu projecte, un mix d'Albatros i Texas, és a dir, les emblemàtiques sales respectives de València i de Barcelona, dedicades a l'exhibició de versions originals subtitulades. En la València del novembre del 1986, obrint-se al Mediterrani i al món, havien començat a volar els Albatros amb El declive del imperio americano, de Denys Arcand; El rayo verde, de Eric Rohmer, y la reposició del clàssic de Hitchcock Extraños en un tren.
Algú, o poser ningú, recordarà aquells temps. Com impossible oblidar que el tancament, la rendició davant l'absència de participants, del projecte de Ventura Pons, només tenia menys de dos anys: des del 3 de març del 2017, en una nit on es projectà Sabates grosses, del mateix excel·lent i apassionat director català, inaugurada en presència del conseller de Cultura, el secretari de Cultura i el president de les Corts: eixa, i un grup entusiasta de cineastes i productors valencians, era l'ambaixada dels amants del seté art del país de Berlanga, la Piquer, els Rivelles o Ricard Blasco.
No solament per crisi d'espectadors ha perdut València una de les seus joies comunicatives. A la tardor de l'any passat, un aiguat feroç havia inundat la sala, i la voluntat de Ventura Pons no va fallar a continuar la seua passió valenciana, multiplicant-la com havia fet ja posant imatge a Ferran Torrent, i dirigint a Núria Espert (resident a Alcossebre), Joan Monleón, Pep Cortés, Juli Mira, Antoni Valero, Pepa López, Cristina Plazas... Contra la desmemòria d'un episodi decisiu per a la vida cinematogràfica del país, es poden llegir les seues memòries He tastat molts fruits de l'arbre de la vida, líriques, acolorides i vitalistes: com el Mediterrani.
Després de la inundació aquàtica, Ventura Pons es rebel·là encara contra la gota freda amb una nova programació, amb estrenes originals combinades amb reestrenes en valencià: la idea podia convertir aquella perifèria de la ciutat en referència del nord de la capital i les ciutats de l'Horta Nord sense cines.
Hi ha molts títols cinematogràfics que podrien expressar la catàstrofe del públic valencià en un país de tanta creativitat i paciència, estabulat en el consum de bovades uniformes. El fet és que, en la darrera sessió, el recent 24 de març, a les 16'30 hores, es projectà la pel·lícula índia Kesari, una història d'amor durant la batalla de Saragarhi. Després d'això, el silenci definitiu en el fosc de sala.
