Una ferum a clavegueres està escampant-se per Espanya, i no, la culpa no es del clavegueram valencià obstruït pels que llencen per la tassa del vàter el que els ve en gana. La pudor de podrit envolta el Ministeri de l'Interior i alguns dels seus organismes. I açò no es nou, les clavegueres de l'Estat sempre han estat un poder amagat i subterrani al servei del poder, tant en dictadura com en democràcia. Amb la «Acorazada Brunete» (periodistes fidels que escriuen al dictat del poder), y la «Brigada Aranzadi» (jutges i fiscals que apliquen la llei escorant-se als desitjos dels poderosos) ara també tenim la que alguns anomenen «Polícia Patriòtica» (policies que, amb diners públics, es dediquen a espiar polítics).

El més greu es que tot l'enrenou que s'ha muntat en conéixer que açò estava passant en un país democràtic, com Espanya, no es una cosa nova. Ja fa anys que el Partit Popular, durant el temps en què Mariano Rajoy era President del Govern, utilitzava, segons explicà Jorge Fernández Diaz, aleshores Ministre d'Interior, alguns policies i fiscals per intentar desacreditar els adversaris polítics. Recorden aquella frase del Ministre dient a Daniel de Alfonso, Fiscal Antifrau de Catalunya, «esto la Fiscalia te lo afina?». Era la punta de l'iceberg de la corrupción policial, i política, però com en aquells moments els atacs eren contra polítics com Mas o Trias, molts van donar com bones les falses noticies filtrades a la premsa amiga.

Ara s'han conegut noves malifetes perpetrades per l'inspector en cap José Ángel Fuentes Gago, que, sota les ordres de Fernández Diaz, i amb coneixença de Mariano Rajoy va intentar subornar un exministre d'Hisenda de Veneçuela perquè involucrés a Podemos en finançament il·legal. Pels poders de l'Estat tot s'hi val per salvar-lo, si cal anar contra els independentistes, avant amb tot, I, si cal intentar afonar un partit democràtic com Podemos, s'intenta. Això queda una mica lluny de la lluita recta, legal i sense trampes que sempre he pensat eren les eleccions democràtiques.

Una vegada més el nom del comissari Villarejo ha sonat entre els implicats. Ara es a la presó, però, com siga i des d'on siga, es dedica a moure els fils de les seues il·legals investigacions, que van, des de seguiments a polítics democràtics fins a fer-se un gruixut arxiu amb converses amb una amiga intima del rei emèrit, converses que, en altre país, haurien fer trontollar altes instàncies de l'Estat. Aquí tot continua com si res hagués passat, el comissari Fuentes Gago continua treballant i cobrant el seu sou de policia i la medalla pensionada que li van atorgar. PSOE i PP van negar-se que el Congrés investigara sobre les declaracions de l'amiga intima del rei, i el Tribunal Constitucional ha prohibit que el Pârlament català puga intentar esbrinar si algun membre de la família reial ha comés algun acte de caire delictiu.

Ministre, el seu Ministeri fa pudor a claveguera. Cal fer neteja, i desembossar les canonades, caiga qui caiga, la democràcia ho exigix. Un Govern democràtic no pot permetre que alguns usen la policia pel seu interés, no ens fa cap falta una suposada «Policia Patriòtica» que, a alguns, ens recorda temps passats.

Però, tranquils, perquè continua viu l'esperit de Fernandez Diaz, aquell que condecorava imatges de la Verge, i aquesta Setmana Santa, a Sevilla, la Verge de la Caritat lluirà en les processons un faixí de general donat pels Franco, i un brial fet amb un vestit de torejar de Morante de la Puebla. Què diran a Europa?