Acaba de començar la campanya electoral i avui, Diumenge de Rams, és el dia que Jesús de Natzaret entrava a Jerusalem, la ciutat de la Pau, celebrat pels seus fidels com el Messies del poble jueu, amb crits de joia, rams d'olivera i palmes festives. Avui, doncs, comença la Setmana Santa i la Pasqua, tot un regal d'un alt valor simbòlic, digam-ne transcendent. I més enguany.
Si traslladem aquest ritual religiós a l'escena política podríem començar a fer jocs entre qui és qui, o qui fa de qui, en la història passada i en la present. ¿Quin polític actual fa de Jesús, qui de Barrabàs, qui de Pere o de Judes, qui de lladre bo i qui de lladre dolent? I, entre els personatges femenins, ¿qui fa o farà de Dolorosa, qui de Verònica, qui de Magdalena? No seré jo qui repartisca els papers protagonistes en aquesta obra dramàtica, certament. No en sóc ni el director de la funció, ni cap actor. D'actors i d'actrius, n'hi ha en aquest teatre polític, uns de bons i uns altres de mediocres, professionalment parlant. I ja veurem com actuen, al llarg d'aquestes dues santes setmanes, i els podrem jutjar.
La coincidència entre les eleccions i les processons ofereix també una escenografia i una coreografia realment interessants. En aquest sentit, cal dir que, si més no per una vegada, els valencians ens farem de notar, ja que el nostre calendari festiu no coincideix exactament amb el de la resta dels votants. I no ho remarque per vindicar diferències o divergències, sinó perquè és així per tradició. Per a nosaltres, els valencians, les santes vacances no van començar divendres passat, sinó que ho faran el dijous o divendres vinent, i seguiran en alguns casos una setmana més, fins al cap de setmana següent. Vull dir que les votades, tant les generals com les autonòmiques, a uns els pillaran de viatge, a uns altres berenant festerament la mona de Pasqua, o de paella primaveral al camp o la caseta el dia de Sant Vicent.
Espere que això no altere massa les votades, ni duga un augment de l'abstenció. Perquè ens juguen molt en aquestes eleccions. Ens juguem, per exemple, que la primavera esclate en un botànic verd feliç, com que cap lladre no se salve de ser castigat, encara que reclame perdó. Perquè cristianament un lladre només té dret a ser perdonat si torna el que ha robat. I no és aquest el cas.
