La Viagra de les eleccions (amb ele, no ere) són les promeses que fan els partits amb ànim de provocar orgasmes auditius en els electors, i que després del 28-A s'esvairan amb la mateixa celeritat amb què es van pronunciar; com el sexe de l'home que en un tres i no res passa de l'arrogància a la mustiesa. Pura pirotècnia verbal carregada de molts «crearem» i «farem» amb la mateixa intenció de qui tira un os a un gos famolenc perquè s'entretinga i calle. Em pregunte si algú farà inventari del que han promès a fi de fer balanç després del que han incomplert.

Tot i que odie el periodisme apostòlic de predicar com s'han de fer les coses, sóc crític amb els partits que tiren d'armari victimista i es posen el trage de demanar (aigua, finançament, etc.) quan l'adversari mana a Madrid, però s'ho prenen amb calma oriental quan són els seus els que hi manen. Tanta sobreactuació i obediència canina fa ois. Vull un govern i no una gestoria. Governar és un verb que només conjuga qui mana i administra autònomament. I vull també un nou finançament que evite el dèficit actual que, cada any, equival a que cada família valenciana paga les vacances a una família de les comunitats «pobres» dirigides per gent que s'ompli la boca d'amor a Espanya: amor que, si les comunitats «riques» es quedaren tot el pastís, naufragaria per motius econòmics com un matrimoni qualsevol.

Voldria també ser benvolent amb el partits de l'oposició, però els seus líders no em deixen. Que la candidata del PP a presidir la Generalitat prometa una rebaixa fiscal que el seu partit no ha fet en vint anys de govern, m'arruïna els bons propòsits. Pel que fa al candidat de Ciudadanos, titllar-lo de bròfec és ser indulgent. Que conste que ho intente; però, per més que vull veure'l amb bons ulls, veig un farsant de barraca de fira. En resum, que PP i C's prometen solucionar-nos tots els problemes perquè el govern del Botànic només n'ha resolt uns quants: hàbil ardit d'aquells que amb el pretext de voler el millor ignoren la millora.