A Nàpols, allò que fa més estrany -potser- i, alhora, allò que ens apropa més a casa nostra és el Castell Nou, construït per ordre del rei Alfons el Magnànim i que es va convertir en la residència dels Aragó de Nàpols -Trastàmares més valencians que els altres perquè, segons se sospita, la mare de Ferrante, el fill hereu del Magnànim allà, era fill d'una dona valenciana. I en aquella ciutat plena d'edificis del renaixement, del barroc i les seues prolongacions divuitesques, el castell del rei Alfons -tan medieval, encara, en molts aspectes-, té un aspecte cridaner. Tant o més com el que també hi podem veure, veí: el Castell de l'Ou, més antic.
El castell reial, però, no és pròpiament una cosa tan medieval com podríem pensar. El rei Alfons, arribat a Nàpols com a conquistador militar del regne -del Realme, com se'l coneixia a casa nostra-, segurament encara no podia tenir cap gust per les modes italianes, i tardaria en tenir-lo. Ho demostren els poetes que l'envoltaren -molts, vinculats a la poesia de cançoner castellana- i també el fet que a la cort s'envoltàs de funcionaris i oficials d'origen hispànic més que no itàlic. El seu fill Ferrante ja ho faria a l'inrevés. Però al Magnànim, no li podíem demanar més, d'entrada. Ara bé: amb els anys, el rei va quedar fascinat per la cultura napolitana d'aquells anys i a poc a poc va anar constituint una cort renaixentista de primera magnitud. Hi aplegà grans intel·lectuals humanistes que escrivien en llatí -com era la moda del moment- i aconseguí reunir una biblioteca magnífica -part de la qual acabaria en mans del seu descendent, duc de Calàbria i virrei de València i que, amb els segles, pararia en la Biblioteca de la Universitat de València, almenys en part.
El medievalisme del castell fet construir pel Magnànim, va ser remarcat encara per la sala que dissenyaria Guillem Sagrera, arquitecte mallorquí que se n'anà de l'illa a la cort del rei, tot buscant justícia perquè els seus coterranis no volien pagar-li el que li devien. Per sort, la portalada amb els relleus on apareix retratada l'entrada del rei Alfons a la ciutat, fa l'edifici més renaixentista. Esplendorosament renaixentista. En qualsevol cas, una visita al Castell Nou, sempre paga la pena. I més encara, perquè ens fa pensar en tots aquells valencians que passaren a la península veïna cercant un futur millor. Entre altres, el molt probablement autor del Curial, Enyego d'Àvalos -castellà de naixement, valencianitzat després i, a la fi, convertit en gran magnat napolità.
