Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Infantil

Divendres es lliuraven els segons premis literaris Ciutat d'Algemesí: Enric Lluch, de Narrativa infantil, per a Jaume Monzó i La colla U i el de Poesia infantil (únic en tot el nostre territori) que anà a les mans de Maria Dolors Pellicer i Comptem cabretes i pintem ocells. L'endemà, a Altea, Vicent Borràs guanyava amb El iaio a Nova York el premi de Literatura infantil i juvenil.

La paraula 'infantil' té un to condescendent o pejoratiu que no es deriva de la definició: «dels xiquets, de la infància, o que hi té relació. La creativitat infantil. Un somriure infantil» i també en l'àmbit de l'esport: «que està integrada (una categoria) per esportistes d'edat compresa entre els dotze i els tretze anys».

Solien referir-se als menors de set anys amb la paraula 'infans' i a partir d'aquella edat i fins a l'edat adulta amb 'puer', origen dels adjectius 'infantil' i 'pueril' respectivament. És precisament en 'pueril' on ja apareix, al costat de «de xiquet, propi d'un xiquet», la percepció de cosa poc important: «trivial, infundat. L'argument de la novel·la m'ha semblat molt pueril».

Els contraposem a adjectius ben carregats de sentit positiu i de raó: 'adult' o 'madur' i fem l'associació que la persona no està completa fins que no arriba a una certa edat; com si no hi haguera etapes en el creixement i fora una (l'adulta) superior en importància a les altres (infantils i juvenils). Que la primera referència en el CIVAL (Corpus Informatitzat del Valencià) aparega en 1443 en «EI Pare dels Òrfens i la mendicitat infantil» diu molt de l'escassa consideració a la paraula (indigna ni de ser escrita) i a les persones que designa. Al mateix temps ens mostra el valor de mà d'obra precària que sempre han tingut els més desfavorits.

La literatura escrita per a lectors no adults només té espai en una societat que valora com a vitals les diferents etapes de la vida i, especialment, aquelles que configuraran la persona adulta que serem. Tinc un record especial dels mestres dels meus fills; de les lectures que els recomanaven; d'haver llegit, cantat i recitat amb ells les paraules escrites per hòmens i dones que els han considerat dignes de ser lectors. És molt senzill escriure un text dens i ben recaragolat, farcit d'expressions grandiloqüents com la frase que està vosté llegint. Arribar al text nu, directe i senzill i alhora fresc i amb ritme és el repte del bon escriptor, escriga per a qui escriga.

Compartir el artículo

stats