¿El títol forma part del text, és ja narració o, pel contrari, és un element secundari que no altera gaire el contingut ni l´objecte del que llegirem tot seguit? En aquest mateix periòdic, David Trueba es preguntava com havies d´arribar enlloc, si prèviament no en sabies el nom . L´escriptor-viatger Javier Reverte, abans de marxar, s´empapussa d´informació extreta del lloc d´arribada: història, art, escrits d´altres viatgers, testimonis dels propis aborígens (en el sentit etimològic i no pejoratiu del terme), sobretot plasmats en creacions literàries . Compartisc aquestes dues opinions i les procure dur a terme en la mesura de les meues aptituds. No puc començar l´article sense el títol. Com tampoc puc viatjar sense un mínim de coneixement. Potser siga manca d´intuïció (perdoneu la falsa modèstia d´intel.lectual a la violeta, si no soc intuïtiu, què soc?) o aqueix pesant temor a l´aventura d´un sedentari a contracor. Solque un mar de contradiccions , i em contorba que veles i vents m´adrecen a ports desconeguts, però no deixe d´albirar possibles núvols a l´horitzó. M´atrauen els mons desconeguts, em capbusse en altres vides i altres visions alhora que em procure un espai en la maleta per a una guia essencial adquirida en un gran magatzem comercial , i una Visa que funcione al lloc més inhòspit d´Alaska. El títol és, al capdavall, una àncora protectora que domestica l´anàrquica dispersió de les paraules i dels pensaments, i dels somnis, perquè paraules, pensaments i somnis són mirallets perillosos i desconeguts.
Però em rebel.le contra la deriva del meu pensament en comprovar, gojosament, que una gran part de la joventut vol soltar amarres i ascendir sense el llast que sotmet els seus ideals solidaris i altruistes, els que desfermen aquest món hipòcrita i miserable. Vull pensar que ells acabaran tips de vots útils, de valors segurs, de «vinos añejos en odres nuevos» , de ser tractats com jugadors de tennis a la recerca de l´èxit, l´únic model de protecció oficial, d´esperançadores paraules utilitzades com falques ja suades i buides des de l´inici. Es fotran en lleis mordassa i escridassaran, pertorbaran, sacsejaran.
La meua filla major m´ha preguntat , en el context desinhibit d´una celebració familiar, si soc motxilero i si m´atreviria a acompanyar-la en un viatge sense etapes marcades. M´he empassat la saliva, i li he respost que sí. Ara ja no puc fer-me enrere. I ni títol que valga.
