Sempre plou quan no hi ha escola». O «mai no plou a gust de tots», o «a l'abril cada gota val per mil»... Com veiem, el refranyer guarda sàvies dites que podem usar a conveniència quan es parla de la pluja. El temps, en primavera, ja sabem que sol ser imprevisible, per no dir capritxós. Com els resultats de les properes eleccions, vaja. Que tot vaja bé, esperem.
Fins fa poc uns pregaven perquè abril duguera la pluja a regar la terra eixuta; feia falta que arribara una bona llevantada com la que estem tenint. Uns altres, estant d'acord en teoria amb el que acabe de dir, també pregaven, però perquè la pluja no es presentara durant els dies de les santes vacances, ja que això els faria perdre diners. Uns tercers hauran vist com es frustrava la seua setmana de sol i platja, ai!
Ací, a casa nostra, les processons de les vestes (se'n deien «vestes», abans, sí, dels encaputxats processonaris), no han pogut eixir a lluir públicament les seues imatges doloroses per culpa del mal oratge. La seua pena ha sigut total, per dolces que siguen les amoroses llàgrimes del cel, que diria el poeta Ausiàs March. Estaria bé que, per compensar tant de dolor amarg, aquest diumenge de Pasqua eixira el sol i permetera anar de paella o a berenar la mona al camp. Tant de bo.
Mentre escric aquest article, si més no, el dia és d'un gris boirós, ventós, i la pluja fa que l'asfalt de les ciutats es torne de cendra. La pluja, avui, fa d'un gris fosc l'asfalt, i em recorda París entre flames, perquè el record de París ara és el de la catedral de Notre Dame mig enderrocada a causa de l'incendi infernal que va patir fa uns dies.
Així, vaig sentint la pluja que m'entristeix de cor, com cantava l'estimat Paul Verlaine: «Il pleure dans mon coeur / com il pleut sur la ville...» Uns versos que recorde ara per compartir la pena dels parisencs, uns versos que canviaria per «plou en el meu cor com plora la ciutat...» Sí, ara jo plore per París! Encara que pense que aquesta pluja d'abril és bona per als camps de secà, tant com per a les nostres muntanyes cremades aquest estiu passat. Això no evita però que senta dolgudament la pudor de cendra mullada que farà la catedral de París per molt que la lluna brille al cel.
