Fa 500 anys, les premses de Dierick Martens, a Lovaina, publicaren «Opuscula varia» de Lluís Vives, sense dubte la primera gran obra de l'humanista valencià. Vives ja havia publicat en 1514, 1515 i 1517 algunes obretes, generalment «praelectiones», apunts per a la docència universitària. El llibre que aparegué en 1519 incloïa escrits molt més elaborats doctrinalment, entre altres la «Fàbula de l'home», una extraordinària peça de l'Humanisme, l'opuscle «Dels inicis, escoles i lloances de la filosofia», considerada la primera història de la filosofia moderna, o l'escrit «Als falsos dialèctics» que, quan el llegí Thomas More li remeté una epístola a Erasme de Rotterdam summament elogiosa respecte del valencià: «El que més em satisfà és comprovar que el mateix argument [de Vives] ocupà el pensament de nosaltres dos, encara que més extensament de la seua banda i, ben segur, amb més elegància».
Cinc segles després de l'edició de les «Opuscula varia», la revista «Vivesiana», publicada per la Universitat de València i l'Associació d'Amics i Amigues de Lluís Vives, ha publicat la primera versió en valencià de «Dels inicis, escoles i lloances de la filosofia», a cura de la professora Adela Codonyer, i està en preparació una edició d'aquesta obra històrico-filosòfica, junt a les traduccions valencianes de la «Fàbula de l'home» i la «Introducció a la saviesa», allò que representa el més notable de les primeres obres filosòfiques de Vives.
Als darrers anys, l'Ajuntament de València ha dignificat el lloc on hi havia la casa natal de Vives, a la plaça Margarida Valdaura. S'hi ha reubicat el bust de l'humanista, còpia del que hi ha Bruges, la ciutat on va morir l'humanista i on fou soterrat amb la seua dona, a la qual està dedicada la plaça esmentada. Però encara es poden fer més coses per reconéixer el pensament del valencià més universal. Ara que l'estació de ferrocarril d'alta velocitat du el nom de Joaquim Sorolla, bé podria retolar-se l'Estació, mal anomenada, del Nord amb el nom de «València-Lluís Vives». I, de pas, afegir el nom de Blasco Ibáñez a l'estació del Cabanyal, al costat de l'avinguda ja batejada en honor al novel·lista i polític republicà. Fa quasi 80 anys que es nacionalitzà la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya, però la seua denominació perviu de manera abreujada i fal·laç en la nostra estació de ferrocarril, que paradoxalment està ubicada al sud del centre de la ciutat i les vies de la qual s'orienten en direcció meridional. A més, la proximitat amb l'Institut Lluís Vives permetria popularitzar fàcilment la nova denominació.
