Ha plogut a la ciutat. També als camps i als boscos. I la pluja, que en alguns llocs com la Marina Alta, s'ha mostrat excessiva provocant alguns desastres, en general ha sigut una alegria per a les plantes abrasides. I ha recarregat aquífers i ha reomplit barranquets. I ha ajudat a les terres cremades en els incendis passats a agilitzar els seus rebrots. El vent ha sigut pitjor, ha bufat amb força i ha tombat arbres i objectes diversos. I la mar s'ha embravit i les terres litorals han perdut arena i han viscut les mateixes agressions de sempre per part de la natura. Unes agressions que no ho serien tant si l'espècie humana haguera respectat el ritme natural i no s'haguera entestat a modificar-lo.
Però tot el que ha passat en les terres valencianes durant aquests dies no és estrany. Jo recorde moltes processons de Setmana Santa i moltes festes de Pasqua passades per aigua i els refranys tradicionals així ho confirmen «En abril, aguas mil». El que no forma part de la normalitat perquè és fruit del canvi climàtic, és el temps gairebé estiuenc i les elevades temperatures dels dies anteriors. Un temps inusitat (encara que cada vegada més habitual) que a molta gent li va fer concebre unes agradoses vacances de sol i platja, semblants a les de l'estiu. I les reserves hostaleres, en molts casos, van arribar als seus límits. Òbviament les espectatives s'han transformat en frustració i pèrdues econòmiques. I jo ho lamente. Però cal que estiguem preparats per a tot tipus de situacions metereològiques i en el cas de l'economia, per exemple, diversificar les fonts. En algun moment, el turisme tal vegada no serà rendible i l'agricultura necessitarà canvis. En la lluita contra el canvi climàtic calen unes mesures per disminuir els seus efectes (bàsicament disminuir dràsticament les emissions de CO2) i unes altres mesures d'adaptació als seus efectes. I aquestes també són molt importants.
Continua plovent i jo observe la pluja a la ciutat. Des dels meus finestrals veig un cel amb diferents matisos de gris, un terra netíssim, lluent, i uns arbres amb la verdor més profunda. Hi ha més calma que els dies assolellats. Tanmateix no deixa d'haver-hi gent que va amunt i avall. Només en els moments de pluja forta que desapareix, però tan bon punt aquesta es calma, com caragols que ixen del seu cau, comencen a aparéixer persones ací i enllà, amb impermeables o paraigües de colors. Sí, són com caragols gegants que passegen amagats dins les seus closques acolorides.
Ara cau una pluja petita. Les plantes del meu balcó estan contentes.
