Enguany, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua dedica a sant Vicent Ferrer la figura de l'Escriptor de l'any. L'objectiu del programa és tant aprofundir en l'estudi de l'autor i de l'obra com promoure'ls i fer-los accessibles al gran públic.
Escric l'article aprofitant que és festiu a València ciutat, d'on és un dels patrons, i a molts altres pobles del regne, com va manar Joan de Ribera que s'estenguera la commemoració. Les despulles del sant es conserven a Vannes (la Bretanya francesa), on morí un 5 d'abril de 1419, dia assenyalat com a festiu molt prompte. L'acadèmic Alfons Vila m'explica que fou el papa Climent VIII qui traslladà la festivitat del sant al dilluns posterior al diumenge de Quasimodo el 1594 i no puc obrir més els ulls: Quasimodo? El 'Diccionari Normatiu Valencià' el descriu com el «diumenge de la huitava de Pasqua». L'Arquebisbat de Tarragona (més receptiu a l'ús de la nostra llengua que el de València) en el 'Vocabulari religiós' del seu web afig l'origen del terme «té el seu origen en l'antífona de l'entrada a la missa d'aquest diumenge que comença en llatí amb aquesta paraula: 'Quasimodo geniti infantes', és a dir "Com infants acabats de nàixer"».
Dilluns, 15 d'abril, es cremava Notre Dame de París i, amb l'agulla i el sostre, el foc devorava part de l'ànima de París, el seu imaginari col·lectiu. Les vendes del llibre de Victor Hugo s'hi han disbarat després de l'incendi i les imatges del geperut Quasimodo han omplit les xarxes socials. L'autor explica que Frollo va batejar el seu fill adoptiu i li va donar el nom de Quasimodo, ja siga perquè volia marcar el dia, quan l'havia trobat, o perquè volia designar amb aquest nom fins a quin punt la pobra criatura estava incompleta i amb prou faenes esbossada. De fet, Quasimodo, tort, geperut, cercolat, era només un 'a penes'.
El pare Vicent va dedicar la vida a predicar l'arribada de la fi del món i la necessària preparació de l'ànima davant del juí final. «Timete Deum et date illi honorem quia venit hora iudicius eius» (Temeu Déu i doneu-li glòria perquè ja és l'hora del seu juí). Anit, veient la irrupció de l'extrema dreta en els hemicicles democràtics, pensava en Quasimodo i tots els incomplets, els fora de la norma, els que estimen diferent i m'alegrava que no hagueren de tornar a recloure's en armaris o campanars, ni que siguen tan bonics com el que tenia Notre Dame de París.
