Després d'aquestes eleccions podem dir alt i clar que Pedro Sánchez es un polític amb baraka. En dos anys ha passat de ser un polític desnonat i llençat a les escombreries pel seu propi partit a guanyar unes eleccions generals pel PSOE després d'onze anys sense un triomf. Després d'una carrera d'obstacles, que va començar l'octubre del 2016 amb la seva defenestració del lloc de Secretari General del PSOE pels «barons» del partit i que va culminar amb l'accés a la Presidència del Govern sense ni tan sols ser en aquells moments, juny del 2018, diputat, Pedro Sánchez podrà presumir d'ostentar el més alt càrrec del Parlament, ara amb tots els avals de les urnes. I, com valor afegit també podrà posar-se la medalla d'haver enfonsat el Partit Popular.

Malgrat que el mèrit de l'enfonsament del PP, que havia de ser el pal de paller de la dreta espanyola, cal apuntar-lo al comte d'Aznar, que, des de l'ombra, ha estat, com un expert titellaire, movent els fils de les seves titelles preferides: Casado i Cayetana Alvarez de Toledo, la marquesa que ha enfonsat el PP a Catalunya. El PP va abraçar-se amb C's a les propostes de VOX, i ara, com un Titànic rediviu ha acabat enfonsant-se en les clares aigües de les urnes, al temps que despertava el feixisme adormit que durant més de quaranta anys ha estat amagat entre les seues files, acabant sent un partit simplement residual a Catalunya, on tan sols ha aconseguit un escó al Congrés.

L'estratègia de la por ha omplit de vots el sarró dels xics del puny i la rosa, un puny que darrerament s'havia quedat obert i una rosa que dia a dia anava marcint-se. La por, escampada als quatre vents, a l'arribada del denominat «trifachito», unió del PP, C's I VOX, hi ha mogut una part de l'electorat fent-lo agafar la papereta del PSOE en detriment d'altres forces com PODEMOS i COMPROMÍS que han vist com disminuïen les seves expectatives. Davant la por i el retrocés a èpoques pretèrites els electors han preferit recolzar amb els seus vots la força socialdemòcrata.

Ara a Pedro Sánchez se li ha girat feina. Pactar, per ser president del Govern, amb totes o algunes de les forces que van defenestrar a Rajoy de l'escó blau del Parlament, o acceptar l'abraçada d'Albert Ribera. La matinada del diumenge els seus seguidors li cridaven «Con Ribera no, con Ribera no». Però les forces econòmiques, a las que ningú hem votat, ja estan preparant el camí per fer efectiu un Govern socialdemòcrata recolzat o amb participació de C's, Els diaris The Economist i Financial Times han apostat per aquesta opció, que, segurament, es també la del gran capital present a l'Ibex-35. Com deia Anselm Turmeda «Diners fan avui al món lo joc».

I mentre Pedro Sánchez tindrà el mal de cap de formar Govern, el guanyador de les eleccions a Catalunya continua presoner a Soto del Real i la fiscalia continua demanant-li vint i cinc anys de presó, per un delicte que els més prestigiosos penalistes estimen no ha comés. ERC ha guanyat les eleccions a Catalunya, unes eleccions que també el cap de llista de JxC ha hagut de seguir-les des la presó. L'independentisme ha aconseguit un triomf històric. I això també es un mal de cap per Pedro Sánchez que tindrà, que fer front a la sentencia del «procés» i als possibles indults. Al PSOE li queda mirar a la seva esquerra i la possible abstenció dels nacionalistes, o bé plegar-se a les forces involucionistes del capital.