Les beates mai no han estat massa ben vistes. És a dir, tradicionalment, amb aquella denominació s'ha fet referència a dones que, si més no, externament, feien veure que eren molt religioses i que, després, a casa seua, no ho eren tant. Vinculades directament als capellans, els frares o les monges de torn, les beates entraven i eixien dels temples de les parròquies i dels monestirs com els venia en gana, tot fent allò que volien... De vegades, en èpoques molt pròximes a nosaltres, han estat les responsables d'alguna desafortunada intervenció artística o decorativa, etc. I, en altres casos, han estat el centre de les crítiques dels uns i dels altres, amb major o menor fonament.
Però el terme, històricament, no s'usava igual. De fet, és gràcies a un recent llibre de Francisco Pons Fuster -expert, de fa dècades, en els personatges valencians tocats de santedat i fenòmens semblants, més o menys heterodoxos, durant l'edat moderna-, que ara podem arribar a fer-nos una imatge diferent de les beates. El seu volum titulat Beatas. Mujeres espirituales valencianas en la Edad Moderna, editat per les Publicacions de la Universitat de València aquest mateix any, és una bona guia per conéixer l'univers d'aquelles dones que tradicionalment buscaren en l'estat de beata, segurament, una via de superació en molts aspectes de la seua existència. En altres casos, és evident també, que, sota aquella cobertura donada per la religiositat, hi havia altres desitjos poc o molt comprensibles i, quasi sempre, impossibles de portar endavant en un món tan repressor com el que els va tocar viure. Però, a tot cas, uns determinats microcosmos que Pons Fuster esbrina a través de la documentació i la literatura del tema, per donar-nos una síntesi de com varen viure aquelles dones sovint perseguides per la Inquisició i, en el millor dels casos, constructores d'un espai propi per poder viure com desitjaven -que no és dir poc.
El món de l'esperit sempre ha estat complex, sempre ha estat a la vora de les heterodòxies més diverses. Si Francisco Pons, amb el seu llibre ja clàssic Místicos, beatas y alumbrados (València, 1991), va ser un pioner -si no vaig errat- en aquesta mena d'estudis, ara, amb aquest altre del tot recomanable, ens mostra un panorama riquíssim del que va ser la sensibilitat femenina d'una religiositat sui generis en un temps tan convuls -tot i l'aparent ortodòxia- dels segles XVI, XVII i XVIII.
