A aquestes altures, ningú qüestiona la fortalesa ni la importància ni, molt menys, la rellevància acadèmica que tenen el premis que atorga la Fundació Rei Jaume I, que «és una institució privada sense ànim de lucre, constituïda el 1996 per la Generalitat Valenciana i la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats per a l'organització, convocatòria i altres actes necessaris per a la concessió i lliurament dels Premis Rei Jaume I, creats el 1989 amb l'objectiu d'unir, en estudis i investigació, entitats científiques i empresarials per a la promoció de la investigació i el desenvolupament científic a Espanya».

Però el que si sembla és que la Fundació Rei Jaume I, no estima massa a les dones. I que vull dir amb això? Doncs senzillament que fent una recerca entre les persones premiades des de 1989, dels cent trenta quatre premis atorgats a persones i entitats, només tretze han estat per a dones. Un per a una entitat al 2015 i la resta, o siga cent vint han estat per a homes.

I jo em pregunte, és normal que menys del 10 per cent d'aquestos premis de reconeguda trajectòria acadèmica i de prestigi internacional hagen estat per a dones? Menys d'un deu per cent en vint-i-nou anys i en huit categories d'investigació? Alguna cosa deu estar passant per a que la ceguera envers el treball de les dones en la investigació no tinga visibilitat als premis.

No dubte ni he dubtat mai del prestigi d'aquestos premis. Del que sí que dubte és de la mirada androcèntrica a l'hora de fer propostes de noms per als guardons. Sempre resulta més fàcil fer propostes de noms d'homes, perquè són més coneguts, perquè possiblement en són més, etc. però el que no és gens normal, almenys per a mi, és que eixa mirada androcèntrica s'oblide del talent investigador de les dones.

També he de dir que passa el mateix a altres premis de la talla dels Premis Princesa d'Astúries on dels dos cents huitanta cinc premis atorgats, només quaranta sis han estat per a dones. O siga només un setze amb catorze per cent. O el que encara és pitjor, als premis Nobel, on dels nou cents vint-i-cinc premis atorgats, només quaranta nou han estat per a dones. O el que significa un trist cinc amb dos per cent del total.

La constitució dels jurats, la elaboració de les bases de la convocatòria dels premis, la mirada ampla o no a l'hora de fer propostes és molt important per a detectar el talent de les dones investigadores i emprenedores. Però cal obrir els ull i voler mirar. Cal avançar amb els trencaments de les mirades androcèntriques i fixar-se en el estan fent les dones en la investigació i tots els avanços que estan aportant a les diferents disciplines. O es què com se té una mirada esbiaixada, no és vol veure que el talent de les dones és igual de important que el dels homes?

Si la ciència vol avançar en coneixements, també haurà de fer-ho avançant en la seua mirada i buscant i mirant el treball que tantes dones estan fent el món de la investigació. O, el que és el mateix, també haurà d'avançar en una mirada més equitativa a l'hora d'anomenar candidates als premis de reconeixement internacional. Del contrari s'acabaran convertint en «xiringuitos» androcèntrics que perdran part de la seua credibilitat en tots els sentits. I, esperem que això, no acabe passant pel bé de tota la comunitat científica i no científica que gaudim dels seus avanços.