Diumenge passat, mentre vosaltres, lectors, anaveu a votar (jo ho havia fet abans, per correu), em trobava a l'altra banda del món, participant en la Fira del Llibre de Buenos Aires, llegint poemes al Festival Internacional de Poesia, quan no enraonant sobre alguns escriptors argentins, o dels exilis d'escriptors fugits a causa de la derrota republicana espanyola ara fa vuitanta anys. Dic açò perquè una part de mi, i d'altres companys de viatge, estàvem pendents de les eleccions generals a l'estat espanyol i de les autonòmiques valencianes, no fora cas que els resultats de les votades ens impediren una tornada feliç.
Sortosament, l'horari argentí ens va permetre saber a bona hora uns resultats electorals que anunciaven la sonada victòria socialista a les generals, la debacle de les dretes extremes i extremades, i la possibilitat de continuar el pacte del Botànic a escala valenciana. Una triple alegria per als valencians que ho vam celebrar amb altres companys, sopant un bon tall de vedella ben regat de vins argentins, com si ens hagueren convidat a un àpat diví. Tot meravellosament fantàstic.
Havent tornat a casa fa uns pocs dies, i représ el calendari previst tot participant a la Fira del Llibre de València amb altres poetes, he notat que la primavera anava contenta, que els jardins de la ciutat brillaven gràcies a la pluja, i que tots, llibres, arbres, lectors i escriptors, teníem un somriure verd i joiós a la cara. I és que tots, arbres, llibres, escriptors i lectors sentíem una esperança renovada. Un autèntica esperança de present i de futur. Perquè les tronades que presagiaven tempestes temibles s'havien convertit en trons i traques de festa que anunciaven una fira feliç. Una fira de llibres, amb esclats multicolors.
Em direu que exagere, que no cal ser tan optimista ni manifestar-se tan eufòric, perquè encara poden arribar pedregades terribles que llancen a perdre el que sembla joiosament a tocar. Teniu raó. No cal cantar victòries encara. Ara el que cal és alegrar-se de la magnífica collita de llibres que mostraven els aparadors de les editorials i de les llibreries valencianes. Jo ho fet firant-me'n un parell que vos recomane. Un de poesia, que diu en majúscules la paraula LLIBERTAT, la més bella paraula en qualsevol llengua imaginable, un text del gran poeta Paul Eluard, en versió de Marc Granell i il·lustracions de Jordi Vila Delclós. I una novel·la de lectura imprescindible: Serem Atlàntida de Joan Benesiu. Gaudiu-ne feliçment.
