Santa (Javier Bardem) s´enfurisma mentre llig a un xiquet el conte de la cigala i la formiga. Ni entén l´egoisme de la formiga ni suporta el desdeny cap a la cigala. Una víctima es transforma en un exemple vergonyós per a un societat implacable i maniquea en les seues lapidàries sentències : cadascú obté de la vida allò que es mereix. La solidaritat, així, resta en segon terme, si és que no desapareix. Natalia Ginzburg, en el preciós assaig Les petites virtuts, connecta amb aquest personatge de Los lunes al sol (Segunda-feira ao sol) i demana una educació que desperte en l´individu l´amor a la vida, no la por i la prevenció cap a les circumstàncies adverses que, indefectiblement, acabarem trobant-nos. Però són precisament les petites virtuts (necessàries però no úniques ni prevalents) les que transmetem: la cura per l´estalvi i no per la indiferència cap als diners, el mirall de l´èxit i no el de la formació íntegra de la persona, la tria per la prudència i no pel coratge ...
És precisament la virtut del coratge en la joventut que vull exemplificar. Molts valors que ensenyem els pares als fills són inconscients i fruit de les circumstàncies viscudes. Segurament tots els pares volem protegir-los de les dificultats i els advertim dels perills, però ni perills ni dificultats no poden ofegar la veu d´aquell que naix a la vida, ni d´aquell que naix o vol nàixer contínuament a la vida, que podem ser els pares també. Quan els alumnes de batxillerat entraren a la meua aula l´endemà de les eleccions generals, em va entendrir que només volgueren enraonar els resultats electorals i tota la campanya que havia coincidit amb el període de vacances. I veia, amb satisfacció, com unes i altres ho feien a cor obert, expressant les seues idees i respectant un torn de paraula que ja haguérem volgut en alguns debats televisius. I vaig pensar que eren la generació del futur, la generació que no té por, que no calla, i que no tenim dret, ni pares ni professors, a ofegar aquest desig de llibertat, de descobriment personal del proïsme i que, tal vegada, nosaltres podríem acabar aprenent-ne per abandonar definitivament l´atonia, l´astúcia i el recel , llavors profundes del franquisme. Amb aquesta nova joventut, que, si no l´emmetzinem, acabarà amb les formigues i acollirà a les cigales, connecta, segurament, Santa.
