Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Manual de resistència

No us cregueu res. Ni Manual de resistència ni «flowers»—per dir una paraula fina. Pedro Sánchez no és cap geni, però té sort i li plouen totes. Li passa com a Sócrates en els Diàlegs de Plató. Ho va explicar Joan Fuster en el seu Dietari 1952-1960. En la pàgina 30 podeu llegir: «Amb uns interlocutors com els que Plató acostuma adjudicar a Sòcrates, devia resultar molt fàcil ser Sòcrates». Tenir de rivals Pablo Casado, Inés Arrimadas, Albert Rivera, Santiago Abascal... Què voleu que us diga? Crec que no he sentit en tota la meua vida tantes estupideses juntes. I el personal no és tan fava com aquests ignorants els han volgut fer. Per favor! Si arriben a guanyar, peguem a fugir. No nosaltres, sinó tots. Fugen, fins i tot, els de l'IBEX i la majoria dels empresaris. Tots volien que guanyara Pedro Sánchez davant de tant de desficaci. Ha sigut com l'altra vegada amb Susana Díaz i totes les mòmies de la Gestora i ..., que ho van fer tant malament que no calia fer res per guanyar. Ho van fer tan descarat que li ho donaren tot fet. Com ara que només havia de deixar parlar els altres, perquè, si parla ell un poc més, la caga. Calladet tenia tot el carril del centre i la victòria assegurada.

Què hauria d'aprendre Pedro Sánchez i tots nosaltres d'aquestes eleccions i que, potser, no aprendrem? Sobretot que el bipartidisme, de moment, s'ha acabat i, amb ell, l'Espanya que volien vendre els tres de dreta extrema que és la mateixa que defensen els sants barons del PSOE. Uns sants barons que amb el seu nacionalisme extrem —no espanyol, sinó de defensa de la seua regió— volen portar a la ruïna política Pedro Sánchez que hauria de comptar molt bé d'on li han vingut els diputats . Que estudie clarament els resultats d'Euskadi i de Catalunya i veurà amb claredat que són uns països diferents i, per tant, necessiten una política diferent. Fins i tot hauria de veure els resultats del País Valencià que, malgrat la bona vista de Ximo Puig de pujar-se'n al carro de les eleccions de l'Altiplà, també ens ensenyen alguna coseta, com ara, que ja no És més senzill encara: digueu-li Espanya com sentencià l'altre suecà, Paco Burguera. No és tan senzill perquè els valencians ja han començat a diferenciar a qui votar en les eleccions generals i a qui a les autonòmiques. També haurien de prendre nota els amics de Compromís. Us pose l'exemple de Cullera amb paraules del meu amic Toni Picasso: «El pacte del Botànic ha aguantat. El PSPV-PSOE, després de molts anys, ha tornat a ser el partit hegemònic a casa nostra. I Compromís ha sigut el partit més afectat pel vot dual dels electors. És curiós comprovar com, per exemple, ací a Cullera, ha sigut la sisena força en les generals i la segona a les autonòmiques».

Compartir el artículo

stats