E l calendari post electoral, ja s'ha ficat en marxa i ara toca anar dissenyant com serà el nou Govern Valencià. I no em vull referir sols a qui seran les Conselleres i Consellers d'eixe nou Govern.

S'apropen mesos de negociacions de tot tipus: Dels eixos vertebradors, dels transversals, de les línies vermelles d'uns partits amb altres i també del segon i tercer nivell del Govern: Secretaries Autonòmiques i Direccions Generals i altres.

El del Botànic ha presumit als últims anys de ser un Govern feminista i, en alguns moments, així ho ha demostrat. Però ara toca consolidar algunes coses. És molt important la composició paritària del nou Consell, per suposat que ho és. Però també ho és que els nivells inferiors del nou Govern, també siguen paritaris, perquè del contrari, s'estaria fent un gran «paripé» i només oferint una veritat a mitges. I la ciutadania no ens ho mereixem.

Ara, cada partit dels que conformaran el nou govern haurà de buscar entre la seua gent qui ha de representar-lo en cada moment I no podem oblidar que les dones estem tan preparades com els homes per a fer front a eixos reptes. I sí, ja sé que és molt obvi, però com que esta tan clar, és pot córrer el risc de convertir-ho en invisible i «d'oblidar-se» que eixos segon i tercer nivell del Govern, també són Govern.

Sé que, a banda de la paritat de gènere, s'han de tenir en compte conceptes com la territorialitat, diversitat, famílies polítiques, i un llarg etc a l'hora de fer propostes de noms de persones, però també sé que si no estem amb les alertes ficades, ens pot passar el de sempre, que al final la base del iceberg dels Governs continuen en mans dels homes pels seus pactes.

El mateix pot passar a Les Corts que, tot i que la composició siga quasi paritària amb 46 dones i 53 homes ocupant els 99 escons, pot ocórrer que a l'hora d'anomenar a les persones síndiques o portaveus dels grups, portaveus a les diferents comissions i subcomissions parlamentàries les dones queden de nou ocultades i/o silenciades i, per tant, la equitat corre el risc de desaparèixer de nou.

Sóc optimista per naturalesa, però últimament m'estic fent recelosa. He vist i he escoltat massa assumptes interessats que em porten a pensar que, només des d'una ferma posició sobre la exigència de que les dones estiguen de manera equitativa i justa a tots els òrgans de govern de les institucions, serà possible una transformació social.

Hi ha massa interessos personals, massa aspiracions, massa egos que satisfer quan apleguen aquestos moments. I tot és legítim. Però sense perdre de vista que eixes mateixes aspiracions, interessos i fins i tot egos també són legítims per a aquelles dones que vulguen estar, ser i actuar en peu de LEGITIMA EQUITAT dintre de l'actual marc democràtic.

Perquè els partits en concret i les diferents organitzacions en general no són ens abstractes. Estan formats per persones. I les dones som més de la meitat de la població i volem formar part de les institucions i volem que s'escolten les nostres veus i les nostres propostes.

Per això i des d'ací em permet recordar que seguirem amb atenció la conformació del nou Govern Valencià i els diferents nomenaments que és vagen fent al llarg de les pròximes setmanes i mesos. Perquè ser feminista no és solament predicar-ho perquè puga estar més o menys de moda, hi ha que practicar-ho cada dia i a totes les accions de Govern, de forma transversal.