14 de mayo de 2019
14.05.2019
Ni un moment de glòria

Cortesia política

14.05.2019 | 21:14
Cortesia política

La cortesia cotitza a la baixa en la borsa dels valors educatius. Fa uns dies a les pàgines d'un diari algunes persones discutien si els joves, per educació, havien de cedir, als mitjans de transport, el seient a les persones d'edat provecta, I, com en tantes altres qüestions, hi havia una certa divisió d'opinions. La meua generació va ser educada amb el respecte i la por als grans, i crec que de la costum vam fer llei, de manera automàtica cedíem el seient a qualsevol persona que ens semblava mereixedora del nostre respecte, el mateix que corríem a besar la mà de qualsevol capellà que passes pel carrer on erem jugant. Un poc exagerat tot plegat. Encara que ara s'han arribat a perdre les formes des que molts pares han dimitit com educadors deixant aquesta tasca en mans de l'escola, oblidant que la bona criança comença des del bressol familiar.

Però on jo note més l'abandonament de les bones maneres es al món de la política. Acabem d'eixir d'una campanya electoral i ja estem plenament navegant dins d'altra. El món de la política ja fa temps que ha abandonat la cortesia, l'educació i les bones formes, per part d'alguns polítics, que han fet de l'insult a l'adversari la seua única arma dialèctica. Generalment en aquesta sub-especie de la política la noble tècnica de l'oratòria està totalment absent, i es per això que son les males maneres, l'insult i la mentida els seus únics recursos per intentar eliminar al contrari entre els aplaudiments d'una claca formada pels seus partidaris i companys de militància.

Però una cosa es la cortesia política i altra la submissió a l'ucàs del «ordeno y mando» de qui, per ser el més votat, es creu amb el dret a fer i desfer. I aquests darrers dies hem tingut una bona mostra d'aquesta manera d'actuar en el desig del PSOE de fer a Miquel Iceta president del Senat. Al Senat, refugi segur perquè les vaques sagrades de la política puguen fer la migdiada amb total tranquil·litat, es pot arribar de dues maneres, una per elecció directa amb el vot dels electors i altra per elecció indirecta, pel nomenament del corresponent Parlament de la CC.AA a proposta del partit polític d'acord amb els vots guanyats en la circumscripció.

Pedro Sánchez, amb l'arrogància de qui ve de guanyar batalles que tots donaven per perdudes filtrà el nom de Miquel Iceta com futur president del Senat. I va fer un pas en fals doncs Iceta no es senador, i per tant, i d'acord amb la llei, ha de ser nomenat pel Senat pel Parlament de Catalunya, en substitució de l'expresident Montilla que ara ocupa el lloc de senador territorial. JuxC i ERC van assabentar-se per la premsa d'aquesta decisió i, en principi, van bloquejar el canvi d'estampetes, almenys durant una setmana.

I la paraula cortesia parlamentaria va aparéixer en boca de la gent del PSOE, fins ara mai s'havia bloquejat cap proposta de nomenament de senadors. Però tampoc, fins ara, s'havia aplicat un 155, segrestant l'autonomia catalana, aprovat amb el vot d'un Iceta pel que ara demanaven cortesia. D'un Iceta que, una setmana si i l'altra també, s'ha passejat, fent-se selfis pels carrers de Barcelona agafat de la mà dels capitostos del PP, C's i VOX, on es cridava «Puigdemont a presó». Alguns companys de viatge acaben passant factura.

Però tranquils, d'alguna manera, Iceta serà enlairat a la Presidència del Senat, i, tal vegada un dia tinga l'honor de firmar un nou 155 contra el Govern elegit per la majoria de Catalunya. Ho farà amb cortesia?

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook