La Moma, en la festa del Corpus, dansa davant dels set pecats capitals. Ella representa les virtuts i ells (els momos) els pecats: la luxúria, la gola, l'avarícia, la peresa, la ira, l'enveja i la supèrbia. Cada pecat es contraposa a una virtut i, seguint el mateix orde, tenim la castedat, la temprança, la caritat, la diligència, la paciència, la benevolència i la humilitat.
La supèrbia és l'orgull mal entés, una «estima excessiva de si mateix, desig immoderat de la pròpia exaltació» però dona un adjectiu molt positiu: 'superb-a' «d'una magnificència o d'una bellesa extraordinària». Igual que la forma sinònima 'orgull', una paraula en principi negativa: «excés d'estima pròpia que fa que algú es considere superior als altres. Tindre un orgull insuportable» ha adoptat un valor positiu «sentiment de satisfacció per coses pròpies a les quals s'atribuïx mèrit. Un noble orgull» i fins tot de justícia «cosa que és causa d'un orgull legítim».
Per contra, la virtut equivalent, la humilitat té un component pejoratiu «acte de modèstia o de submissió». Ser humil és sempre negatiu «que es té per menys del que val, que es rebaixa voluntàriament davant dels altres. És massa humil: no valora gens les seues qualitats» o bé «que denota submissió. Una súplica humil» o encara més «de condició inferior, especialment econòmicament. Els barris més humils de la ciutat». Amb una premsa tan roïna, qui vol ser humil? Però són precisament les persones humils „les oposades a les supèrbies„ les que ens fan la vida fàcil, en qui sabem que podem confiar.
Estic fent un curs de Direcció en el sector públic i dimarts va començar el mòdul de gestió de recursos humans i entre els valors que considerem d'una persona capaç de dirigir bé un equip està precisament la humilitat. Persones, en paraules de Xavier Marcet, que «contenen els egos i cedeixen el pas, que respecten sense escalafons, que escolten, fan preguntes i tornen a escoltar». Contrària a la supèrbia, la persona humil no ho sap tot i no li importa reconéixer-ho; com tampoc admetre la grandesa de l'altra persona. La persona humil permet créixer els equips que coordina.
Els científics bons i humils són també els millors perquè són empàtics, posen en dubte el seu pensament i propicien equips de treball honestos. Les persones humils fan un món millor. Com la màxima del rei Jaume que arreplega el ' Llibre de saviesa': «Amb humilitat creix l'amor».
