Les estil·lades y amoroses lletres trameses per Berthomeu Sirlot a la sua senyora y per ella a ell són una breu col·lecció de lletres amoroses del segle XVI i representen, en realitat, una paròdia de les cartes d'amor del renaixement. Foren impreses nombroses vegades durant els segles XVI i XVII, tant a València com a Barcelona, i conservem diferents exemplars de la mitja dotzena d'edicions de les quals tenim testimonis, la qual cosa pressuposa un èxit notable. Les edicions conegudes d'aquesta obra són, a més d'una sense datar -segurament barcelonina-, les de València, 1598, 1600, 1610 i 1646, i la de Barcelona de 1630. Aquestes lletres paròdiques enllaçarien així amb la tradició de l'escola satírica valenciana dels segles XV-XVI, enacara que el gènere és plenament renaixentista. De fet, aquestes epístoles paròdiques configurarien una mena de novel·leta epistolar on se'ns va fent avançar en el relat dels esdeveniments de la relació amorosa entre els dos personatges, Bertomeu Sirlot i la seua enamorada, Bertomeua.
Un altre tema és saber qui va ser el seu autor. En algunes d'aquelles impressions apareix un Dionís Pont, mallorquí, que podria correspondre amb un escriptor de les Illes Balears del qual es coneix alguna obra fragmentària; però de molt diversa naturalesa a la de les Estil·lades y amoroses lletres. A més, com s'ha posat de relleu en els diversos estudis fets fins ara, les cartes contenen un llenguatge molt ric que es correspon perfectament amb el llenguatge col·loquial de l'Horta de València, lloc on per altra banda se situa l'acció, i que faria prou improbable el coneixement de les variants dialectals per part d'aquell mallorquí.
Les lletres de Bertomeu Sirlot i la seua enamorada es troben ambientades a Benetússer, on viu ell, i Bonrepòs, on habita ella, i són una paròdia dels amors senyorívols, contrafets a la manera camperola -per dir-ho així. S'articulen en forma de diàleg i tracten d'analitzar la passió amorosa dels personatges, que evoluciona des de l'enamorament fins al trencament, per causa de la infidelitat d'ell. Contenen descripcions minucioses i alguns versos que recorden les composicions de Timoneda. La llengua i l'estil són senzills i, de tant en tant enginyosos, però, són, sobretot, realistes. Aquest detall, encara, les aproxima més a la nostra tradició local que sempre s'ha aaprtat dels excessos fantasiosos, com sabem ben bé pel Tirant o el Curial. Curtes i divertides, les epístol·les fan encara de bon llegir.
