Fa uns dies, Amat Bellés i Roig s'aixecà de la seua taula de dibuix amb llum natural de biaix a la dreta i una proverbial exactitud amb què des de molt jovenet a la Pobla Tornesa, Borriana, Barcelona, Castelló de la Plana, Càlig i el món, ha traçat línies i matisos de la vida. L'autor del Retaule del Segon Mil·lenni va regalar als companys de la galàxia Gutenberg que durant dècades l'havien acompanyat, una làmina expressiva del seu concepte creatiu i de la fonamental precisió de la tècnica formal. I ara mateix potser es troba al seu estudi de la Pobla Tornesa, prop d'una de les obres majors de la vila: el retaule de l'església de sant Miquel Arcàngel, amb l'acurada presència de la senyera en l'expressió de la tela d'un matalaf sargit per una àvia representativa.
La societat caòtica i sensitiva que l'envolta ha de saber tot havia començat en la seua epifania formativa a Barcelona, com una nova mà de la pintura contemporània, on inspirà els companys de qualsevol especialitat artística o social, dibuixà còmics multilingües i... coincidí en algun lloc amb Brigitte Bardot -realment, i no en la imaginació, com Manuel Vicent.
S'ha de poder glossar la fotografia del 1974 al terrat del Morro de Borriana, un ecosistema on progressistes post 1968 es reuniren amb ell en la Setmana d'Art, amb Ramón Rodríguez Culebras, Manolo Safont, Traver Calzada... I Ripollés... I també Jesús Huguet, Josep Palomero o jo mateix, escoltant versos de Miquel Peris sobre un mariner d'ulls blaus, després d'un conyac. Per a sempre, acarà el llapis a totes les manifestacions de la modernitat, i integrà sense reserves el postrafaelisme de l'Anunciació o de Lucrècia Borja, al llenç del seu humanisme vitalista. Sense renunciar als matisos, ha traçat les traces de la iconologia social amb les potències del roig cardenalici, les veus de la carn, el vestuari o qualsevol precisió animal, vegetal o mineral.
Ha sabut fer classes en una Escola d'Arts i Oficis local, i la seua poètica figurativa ha viatjat a Mèxic, Suïssa, Rússia o Santiago de Xile. I mentrestant, ha destacat en la pràctica com a rei Melcior, la internacionalització del joc del boli, i la definició de l'instant etern de Curro Romero en la Maestranza.
Rere la seua retirada de la mundanal submissió de l'art a l'analfabetisme, no cessarà la recerca documental de la realitat. I entre l'esmorzar del bar de la Universitat Jaume I i la república gastronòmica de casa Hermínia, hi ha una continuïtat de d'estils, acreditada per segles de cultura grecollatina, mediterrània, impossibles d'explicar sense l'obra oberta d'Amat Bellés, miglior fabbro emotiu i pràctic del país.
