Cal anar a votar el proper diumenge, clar que sí; per a casa i per a Europa; pels de casa. Encara que ens trobem cansats de tantes votades seguides, de tantes bestieses com s'han dit, de no veure encara canvis substancials que ens facen pensar que estem eixint de la crisi econòmica i existencial que ens porta de cap de fa anys. Confiem, però.
És cert que, sense posar-nos massa solemnes, nosaltres, els valencians, hem pogut revalidar el pacte del Botànic a les passades eleccions autonòmiques, i que això ens permet sentir-nos esperançats de cara al futur. Sense deixar de tocar de peus a terra, tanmateix. Al govern de l'estat, com a mínim i de moment, el perill del feixisme descarat d'uns, tant com el dels que jo anomene «falangistes de camisa blanca», s'ha esborrat dels escenaris pantallescos, permetent-nos prendre l'aire fresc d'una primavera rebolicada amb tots els colors de la vida ben visibles.
Ara respirem l'aire fresc, més net, gràcies al trellat amb que la majoria ha votat. I això està resultant saludable i fantàstic. Toca ara, però, no relaxar-se, i fer un darrer esforç per acabar la faena ben feta; la faena que consolide projectes i inicie camins nous: hem d'anar a votar als nostres -cadascú als seus-, el dia 26, i jo entenc pels nostres aquells que vull que governen on visc i també que ens representen dignament a Europa, que és la gran casa de tots.
Ara toca mostrar a casa, i demostrar a Europa que és possible construir un model distint de convivència democràtica. Un model basat en el respecte a la diversitat humana -personal, cultural, lingüística, nacional...- i alhora coherent amb la història i la personalitat del territori que habitem. Un model que sàpia administrar casa i sàpia alhora fer-se de valdre on calga. Perquè casa, ací, és on vivim, poble o ciutat, com és l'espai de convivència que ens permet sentir-nos, saber-nos i voler-nos europeus mediterranis. No ens oblidem d'anar a votar el proper diumenge. A votar els que volem per al nostre poble perquè els considerem de la nostra màxima confiança. També pels que ens han de representar al Parlament europeu: com Jordi Sebastià qui defensarà com ningú els nostres interessos col·lectius com a poble. Perquè jo sóc d'aquells que per a casa i per a Europa em mantinc compromés a una idea de proximitat, perquè sóc valencià, em vull europeu i em sent i sé mediterrani.
