Intente fugir un poc dels focs amics, i no tan amics, de la campanya electoral i em refugie a ca Joan Fuster perquè Salvador Ortells m'envia a través del WhatsApp un bon cartell: presentació del llibre Joan Fuster: la paraula assaig d'Antonio Martí Monterde (Afers). Veig que, a més de l'autor, intervenen Vicent Olmos i Gustau Muñoz. El llibre ja l'havia començat a llegir perquè Vicent Olmos me l'havia recomanat amb la indicació que la tesi del llibre era que Joan Fuster era un escriptor que pertanyia a la tradició europea i que a través de la seua obra havia fet una reflexió homologable a la de qualsevol intel·lectual europeu i, per tant, el seu context cultural anava més enllà de la cultura catalana.
Gustau Muñoz explica que el llibre és un recull d'articles que l'autor havia anat publicant sobre Fuster, però que en el seu conjunt hi ha una lògica i una unitat com la que tenen molts altres llibres que —malgrat que en un principi eren també un recull d'articles— s'han convertit en llibres de referència universal. El llibre de Martí Monterde «té molta molla i molt de suc» i és una molt bona aproximació a Fuster com a assagista; però, al mateix temps, és una teoria de l'assaig com a gènere: què és?, d'on ve? i cap on va? Un treball que es convertirà en una obra de referència sobre Fuster. Muñoz ens recorda que el 2022 serà el centenari del naixement de Fuster i que caldrà fer un esforç per rellegir-lo i, sobretot, estudiar-lo.
L'autor del llibre que s'hi presenta, Antoni Martí, va nàixer a la Ribera, a Torís, i és professor de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat de Barcelona. La seua intervenció resulta interessant i divertida perquè conta que descobrí la literatura, principalment de la mà de la poesia de J.V. Foix. Fins i tot que aprengué el valencià a través dels textos del poeta, la qual cosa el portà a parlar el dialecte «foixà».
Després, va conéixer l'obra de Fuster que l'ajudà a corregir el seu dialecte i a parlar d'una manera més d'anar per terra. L'obra de Fuster li despertà curiositat i convertí l'autor de Sueca en un punt de partida dels seus treballs de literatura comparada: «Llegir Fuster t'ajuda a construir una teoria de l'assaig per acostar-te a qualsevol assagista europeu» i et converteix en lector de molts altres autors: Montaigne, Pla... I recorda que la primera obligació d'un escriptor és fer-se llegir i la segona posar damunt la taula altres autors. Fuster aconsegueix les dues coses. En definitiva, la paraula «assaig» esdevé l'eix central d'aquest llibre que recull dues dècades de recerca i pensament sobre l'assagista de Sueca.
