No fa encara massa que la Institució Alfons el Magnànim - CVEI publicava un volum de M. de los Ángeles Herrero, amb el títol L'univers literari de les escriptores valencianes dels segles XVI-XVIII, que venia a omplir un buit important en la nostra bibliografia. Efectivament, hi havia la mancança -en part coberta per altres treballs de la mateixa autora i de Verònica Zaragoza- de conéixer fins a quin punt les dones havien practicat l'escriptura més o menys creativa durant els segles de l'edat moderna. I la resposta és afirmativa, i es troba ben raonada i amb una gran tasca de recerca d'arxius i biblioteques al darrere, fruit, en part del treball que l'autora va portar endavant amb motiu d'enllestir la seua tesi doctoral, dirigida per la catedràtica Marinela Garcia, a la Universitat d'Alacant.
El volum que ara comentem té, a més, el gran avantatge de ser relativament breu i de von llegir: els lectors encuriosits per aquell univers literari femení dels segles posteriors a Isabel de Villena -punt de partida inexcusable per a les lletres valencianes de mà de dones-, podran fer-se una visió panoràmica de com van anar les coses entre les dones que, des dels convents i els monestirs, o instigades pels seus confessors, quan aquells consideraven que la seua vida mereixia ser narrada, van dedicar hores i dies a l'escriptura. Sempre, però, en uns àmbits que foren clarament marginals. Molt poques serien les excepcions de les dones que varen tenir la pretensió de publicar i poques les que arribaren a la impremta -especialment, ho feren algunes en volums col·lectius, amb versos.
Una altra cosa que es després de la lectura del llibre d'Herrero és la necessitat de continuar aquestes recerques: cal seguir la investigació en les línies que tot just ara comencem a dibuixar. Ens calen edicions actuals d'algunes de les obres d'aquelles escriptores i contemplar aquells escrits no des de l'òptica actual sinó, de vegades, des de la perspectiva amb que foren redactats i, també, ens cal, sobretot, explicar el context en què varen aparéixer aquells papers que, sovint, en comprendre millor les circumstàncies que els generaren, se'ns fan més abellidors de llegir. Per això són importants aquesta mena d'estudis i la tasca d'una investigadora com M. de los Àngeles Herrero. Només amb treballs com el seu aconseguirem completar una genealogia femenina que, des d'un lloc considerat «marginal», també han contribuït a generar cultura. Cal no oblidar-ho i cal destacar la sensibilitat de la IAM-CVEI, en publicar estudis com aquest.
