L'anunci del desig de Pedro Sánchez de fer a Miquel Iceta president del Senat fou un parany perquè els arbres no ens deixaren veure el bosc. No hem d'oblidar que en època electoral els polítics utilitzen totes les martingales al seu abast per anar munyint vots i omplir el sarró. I a Espanya, des de fa un temps, munyir la vaca catalana es tota una garantia d'obtindre un bon nombre de vots. Ho fa la dreta i ho fa la socialdemocràcia. I, ara, queda clar que el gest de Sánchez en filtrar el possible nomenament de Miquel Iceta per presidir el Senat no fou gratuït.

Des de la dreta extrema i l'extrema dreta li plouen crítiques al PSOE acusant-lo d'estar venut i al servei dels partits independentistes, i l'actual President del Govern en funcions va trobar la clau de volta per deixar sense aquest argument als seus adversaris. Fer que JxC i ERC s'enfrontaren al seu desig i no votaren favorablement el nomenament de senador del Secretari General del PSC podia emmudir les veus que, des del PP i C's, venen temps acusant-lo de vendre Espanya als independentistes. Anant dient, di si i dia també, que mai pactarà amb els que, segons el nacionalisme espanyol, volen trencar la pàtria sempre fa recol·lectar vots.

I, ja posats en feina, la polèmica que anava a iniciar-se, perquè amb les eleccions trucant a la porta cap independentista podia tornar a donar-li un xec en blanc i fer Iceta senador, servia també per desviar les mirades d'altres mesures que des de diversos organismes de l'Estat anaven dictant-se. Designar un catalá per ser la quarta autoritat de l'Estat tenia per objecte mostrar un PSOE de cara amable i dialogant, un PSOE amb la pell de xai ocultant les dents de llop amb què d'amagat anava pegant mossegades a l'independentisme.

Mentre des de la premsa fidel al Govern i les televisions privades s'atacava els partits sobiranistes per negar-se amb el seu vot al canvi d'estampetes del PSOE, continuava en marxa la feina bruta de la maquinaria judicial emparada sota el paraigües de l'Estat. Des del Tribunal Suprem Marchena, sense envergonyir, mostrava, per fi, la seua vertadera cara etzibant-li a un advocat de la defensa que, davant l'actitud prepotent del jutge, renunciava a fer més preguntes, un «mucho mejor» mostrant la parcialitat del Suprem en aquest judici, des del jutjat 13 de Barcelona s'ordenava l'embargament de bens als processats per, suposadament, haver organitzat l'1-O, s'imputava al directors de TV3 i CatRàdio als que la fiscalia vol jutjar per «organització criminal», i la JEC prohibia la presència de Junqueras i Puigdemont, via telemàtica, en un debat a TV3. Tota una bona mostra de tics antidemocràtics, el bosc ha estat tapat per l'arbre Iceta.

I ara, si no vols caldo dues tasses. El primer parany ha tingut èxit i ara el PSOE utilitza un nou esquer per intentar continuar omplint el seu sarró de vots. El Congrés i el Senat tindran presidència catalana, Meritxell Batet presidirà el Congrés i Manuel Cruz ocuparà al Senat l'escó que Iceta no escalfarà. Un par d'elements decoratius al front d'aquestes institucions que serviran al PSOE per traure pit davant el PSC i els seus votants. Amb aquest gest la socialdemocràcia espanyola vol arraconar l'independentisme, que ha quedat fora de la Mesa del Congrés i el Senat. Però Sánchez sap que el seu problema més gran es Catalunya, i, vullga o no. algun dia, haurà de fer un pas endavant. Tot era més fàcil, si volien a Iceta senador haver-lo posat a la llista el 28-A.