30% DTO ANUAL 24,49€/año

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

lluis Mesa

Opinió

Lluís Mesa

La marca de la X

Hi ha poques consonants tan pluriocupades com la x. Pot actuar com una fricativa palatal fricativa sorda (Xàtiva), palatal africada sorda (xiquet) o pronunciar-se com una/ks/ o /gz/. Forma part del dígraf final - ix o del tx. A més té una doble pronunciació: iscs o xeix. Eixe fet fa que algunes voltes la seua pronúncia genere un embolic digne d'una reflexió del mestre Josep Lacreu. Tanmateix, si hui la nostra convidada d'honor resulta especial, és per la seua capacitat de ratllar i assenyalar.

Qui no ha fet algun imprés on haja estat necessari marcar la x? Quantes vegades l'hem emprada per a ratllar un text? Jo ho he fet, encara que no m'agrada. Em recorda a tot el que significa manar o censurar. Trobe que hi ha maneres més amables de realitzar-ho.

També cal dir que, en alguns casos, la x vol mostrar-se respectuosa i captivadora. És, per exemple, quan s'empra en la declaració de la renda a través de la campanya «X Tants» per a manifestar la preferència a favor del manteniment de l'església catòlica. En eixe cas, s'oferix una imatge amable de la religió per a guanyar-se i responsabilitzar el contribuent i la contribuent. Està molt bé però esta confessió podria manifestar-la també en altres temes. És el cas del respecte a les persones catòliques valencianoparlants per a les quals es nega la missa en la seua llengua. És fort que encara els textos litúrgics de l'AVL no siguen reconeguts. Molts capellans es mostren respectuosos amb els valors lingüístics de les minories d'altres continents per a propagar la fe i no entenen que també cal difondre-la en valencià. Per exemple, després de més de 20 anys de missa en valencià en el meu poble, encara cal explicar els rectors nous de la importància de l'ús la llengua en la missa. Si volen ser pròxims a la realitat, almenys han de tractar-la amb la consideració que té en la societat actual. Els xiquets i les xiquetes són ensenyats en valencià però no tenen l'opció de pregar en eixe idioma.

Retornant a l'ús tòxic de la x, he de dir que em negue a marcar amb esta lletra ningú pel que és. ¿Per què mirem encara de manera diferent al votant d'un altre partit? ¿Per què marquem inconscientment als qui porten un pírcing o a la persona migrant per si són perilloses? Volem marcar i no desitgem que ens marquen.

En definitiva, caldria llevar-li responsabilitats a la x. En la vida, és millor indicar que marcar. Hem de buscar altres signes gràfics més amables per a manifestar opcions i respectar. De segur que modificar algun ús i abús de la x ens farà persones més tolerants.

Compartir el artículo

stats